31 de maig del 2008

Citació del diumenge


30 de maig del 2008

Conservacionisme light o hard: coloms o falcons?

Llegia dies enrera al diari digital Soitu una noticia de medi ambient que explica com una petita organització conservacionista del nord d’Espanya, Arca, ha aconseguit aturar el projecte d’estació d’esquí de Sant Glorio. A banda de la part positiva de la noticia per les muntanyes de Sant Glorio el text destaca els èxits obtinguts per Arca, com han aconseguit aturar molts projectes i forçar la demolició de construccions il·legals.

Trobo interessant la filosofia de treball d’aquesta associació. Pel que diu el seu president orienten tota la seva actuació des del començament sabent que arribaran als tribunals. El tràmit d’informació pública i al·legacions no acostuma a servir de res, ja que les administracions no en fan cas. El seu criteri és que les administracions acostumen a facilitar negocis privats enlloc de l’interès públic i per això la justícia els acaba donant la raó en general.

Reflexiono sobre quina ha de ser la forma d’actuar de les organitzacions conservacionistes. N’hi ha moltes que articulen el seu funcionament a partir de campanyes de conscienciació, fent manifestacions testimonials, donant a conèixer manifestos i proclames. Estan plens de bona voluntat i millors intencions, però la seva eficàcia és molt reduïda. Altres com Arca, Greenpeace, etc. tenen una actuació molt més contundent, directament combativa, mitjançant actuacions d’impacte assegurat o plantejaments judicials amb sentencies finals.

Quina línia de treball és més eficaç? El recurs a la justícia és un procediment molt llarg, lent i sovint l’execució de les sentencies s’incompleixen o bé arriben tard. Les manifestacions i campanyes de protesten rellisquen a promotors sense escrúpols i a les administracions. Cal ser colom o falcó?


29 de maig del 2008

Everest, 55 anys



Tal dia com avui de fa 55 anys Hillary i Tensing assolien el cim de l’Everest. Aquell cim posava fí a una etapa d’exploració i obria la cursa de la conquesta de l’Himàlaia. Entre aquella expedició i les més de 250 persones que aquesta primavera han petjat el cim més alt del món en pocs dies, ha nevat molt. Quasi tot ha canviat. La mentalitat, l’equipament, la filosofia, la tècnica, tot és molt diferent de 55 anys enrere. Potser nomes roman igual l’inexplicable atracció que mena a l’esser humà cap a les alçades, afrontant dificultats, perills i patiments que no tenen explicació racional.

Aquest aniversari no tindrà cap ressó en els diaris, webs o revistes especialitzades. Però la gent de Google, que estan a totes, han dissenyat un logo que durant tot el dia sortirà a la plana principal del cercador més important del món com a homenatge a aquella primera. Signe dels temps.


28 de maig del 2008

Energia humana i electricitat

Fa temps es va comentar en aquest bloc una noticia que explicava que es començava a desenvolupar sistemes per generar electricitat a partir de l’energia humana. Inicialment semblava que era un projecte militar, però ja ha passat al terreny comercial. L’empresa Bionic Power Inc ha desenvolupat un dispositiu per permet aprofitar l’energia que generem amb el nostre desplaçament per aconseguir electricitat. És una mena d’aparell ortopèdic pel genoll, que pesa poc més d’un kilo. Els seus usos potencials van des de carregar mòbils, portàtils o gps en llocs sense possibilitat de connexió a la xarxa elèctrica fins a subministra energia per a una bomba d’insulina o un marcapassos.
Qui s'anima a provar-lo?


27 de maig del 2008

Temporada de neu a Suïssa



Gràcies al sempre amatent Jaume Jubert arribo a l’Informe de l’Institut d’Estudis de la Neu i Allaus suís, de Davos, sobre la temporada de neu 2007-08. El resum és interessant:

- inici precoç, amb neu continua des de mitjans de novembre.

- excel.lent gruixos de neu durant tota la temporada.

- força neu a finals d’abril en alçada.

- s’han recenssat 104 allaus que han afectat a 171 persones.

- 11 persones han perdut la vida, 38 han estat ferides i 32 allaus han provocat danys materials.

- aquests 11 morts estan clarament per sota dels 25 morts promig de cada temporada. Resta encara el mes de maig i juny on es poden produir nous accidents, pel que la xifra final pot augmentar.

- s’apunten com a possibles causes de la disminució de víctimes a un mantell nival força estable, una major prevenció i conscienciació per part dels muntanyencs i esquiadors i un bon nivell d’èxit en els rescats.

Dues impressions:

a) el canvi climàtic i la disminució de les nevades als Alps suissos no es constata. Pronòstics alarmistes?

b) la gent es forma i pren consciencia sobre els perills dels allaus. Enhorabona!

Algú sap si a casa nostra hi ha cap informe similar?


26 de maig del 2008

Himalaisme i mitjans de comunicació. Un altre cop


El passat divendres es va confirma la mort de l'alpinista navarrès Iñaki Ochoa de Olza a un camp d'alçada de l'Annapurna. Cinc dies abans, a poc més de cent metres del cim havia reculat al notar els primers símptomes d'un probable edema. Durant aquests dies de lenta agonia es va intentar un dificilíssim rescat per part d'alguns alpinistes de coratge extraordinari. Tanmateix hagués fet falta un miracle per evitar el fatal desenllaç. Si aneu seguint els webs especialitzats i els diaris sabreu els detalls. No cal tornar a repetir-los.

Aquesta primavera hi ha hagut moltes expedicions a l'Himalaia. S'han fet nombrosos cims. Però no han merescut ni una sola línia als mitjans. Només quan un alpinista ha tingut un accident alguns mitjans s'hi han fixat. Durant quatre dies han anat dosificant la morbositat d'una mort anunciada, amb un voluntariós optimisme del tot injustificat.

Un altre cop els mitjans de comunicació generalistes, especialment alguns diaris, han fet un tractament desastrós del tema.

Què ha passat? Els mitjans només s'acosten a l'alpinisme, o aquest cop himalaisme, quan s'esdevenen tragèdies, i si poden ser morboses, encara millor. I a més a més ho fan quan tenen planes buides. No tingueu dubte que si això hagués passat durant el final de la lliga de futbol no hauria merescut ni el més petit comentari. Fins llavors cap esment a una trajectòria impressionant, a un alpinista de l'elit mundial. Ni a la resta d'expedicions i cims aconseguits.

Aquests mitjans que s'omplen la boca d'ètica periodística, de deontologia professional, de criteri i autocrítica, han caigut novament en el seu error més tradicional. Només parlar d'alpinisme davant d'un accident fatal, manipulant per simple desconeixement un esport molt més complex. Novament han projectat a la societat una imatge esbiaixada de l’alpinisme.

Mai no serà possible un tractament més rigorós de l'alpinisme al mitjans de comunicació? I els mitjans especialitzats, especialment algunes webs, no haurien de revisar la seva línia periodística?


P.S. Dóna gust veure com baixen els rius del Ripollès, el Segre i la Noguera Pallaresa

P.S. Continua la negra a les Caminades de Resistència. Aquest diumenge un mort a la Travessa del Montseny, tot pujant a les Agudes. És el tercer de la temporada.


22 de maig del 2008

Projecte Pirineu

A la Wikipedia francesa estan cercant nous col.laboradors per tirar endavant un ambiciós projecte: el Projecte Pirineu. L'intenció és elaborar un dossier complet i monogràfic del Pirineu des de tots els àmbits: del geogràfic al biològic, de l'històric al cultural o turístic. Pel moment són prop d'una vintena d'autors que han escrit els articles, nombrosos i força complets, però resta molta feina pendent encara.

Qui s'anima a posar en marxa un projecte semblant per la Vikipèdia catalana?


20 de maig del 2008

Documental Ravier

Havia llegit en una revista francesa que s’estava filmant un documental sobre els germans Ravier, per explicar la seva vida i relació amb els Pirineus. Després el que vaig dir aquí i aquí i aquí sobre els germans Ravier poc més hi puc afegir, sinó que em delia per veure els resultats d’aquests treball. Quan menys m'ho esperava el vaig poder contemplar. En la visita a Josep Ribas a casa seva ens el va ensenyar. Ell en tenia una còpia que li havien facilitat i va voler encetar la tarda veient-lo plegats. Són 52 minuts de pura història pirineista del segle XX. Esplèndid. Malgrat algun problema estructural del guió que fa algun salt incomprensible, suren els dos personatges, Jean i Pierre, indestriables. I poder-lo veure amb la companyia de Josep Ribas, bon amic seu, i els seus comentaris és tot un luxe. Més enllà de les seves ascensions i vies, totes elles fonamentals, m'impressiona el que diu en Ribas i la seva muller. Són dos ésser d'una qualitat humana excepcional. En parla amb reverència. Com tothom que els coneix. Tothom parla amb un enorme respecte d'aquests bessons. Aquest documental sembla que s'ha de posar a la venda cap a finals d'any a França. No us el perdeu!


18 de maig del 2008

Citació del diumenge


Ni la pràctica de l’excursionisme ni l’estudi de la llengua no m’han donat mai cap disgust.


Pompeu Fabra


17 de maig del 2008

Ermites del Llierca


Ermites de la vall del Llierca. Històries d'un passat


15 de maig del 2008

Atles Estadístic del Pirineu


Gràcies a la coordinació de la Comunitat de Treball dels Pirineus i a una subvenció Interreg des de fa poc es troba en línia l’Atles Estadístic del Pirineu. És una eina interactiva creada a partir de les dades aportades per les institucions que gestionen les estadístiques que formen la CTP (Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Andorra, Aquitana, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló). La gràcia de l’eina rau en l’harmonització dels indicadors de totes les regions, que permet obtenir dades homogènies. En aquesta etapa de la web es pot accedir a cinc àrees temàtiques diferents; demografia, població activa, agricultura, turisme i medi ambient a la seva vegada dividides en temes diversos amb els seus corresponents indicadors. A banda dels indicadors trobo especialment destacable tota la part cartogràfica, que permet veure reflectit els valors dels indicadors en un mapa, aconseguint una percepció de les dades molt real.

Encara que és una eina d’orientació professional, especialment per geògrafs, crec que per a molts muntanyencs interessats en la complexa realitat social del Pirineu pot tenir també el seu atractiu. Navegueu-hi i proveu.


14 de maig del 2008

Ha mort el Pany

Jordi Panyella i Joan Nubiola


Una trucada telefònica m'informa que aquest matí ha mort Jordi Panyella, conegut com el Pany (es pronuncia pani) un dels grans escaladors històrics de Catalunya. Tenia 92 anys i fins els darrers mesos ha estat força bé.

La seva activitat va ser curta en el temps, però important. Va despuntar especialment a la dècada dels anys quaranta del segle passat, en una època de gran efervescència de l'escalada catalana. Va ser fundador del GAM del Muntanyenc i del CADE del CEC. A Montserrat va obrir nombroses vies (el Gegant Encantat, el Dit, el Sentinella, el Cap del Guerrer, també al Pedraforca, Mallos de Riglos, al Pirineu o al Penyal d'Ifac. Són cèlebres les vies Pany-Haus (especialment la del Calderer, una gran clàssica). Va formar cordada amb la Maria Antònia Simó, Jaume Reñé i el seu gran amic Jordi Casassayas. Habitual del grup Cavall Bernat era un home de caràcter fort, tot un personatge.


Descansi en pau.


P.S.


Felicitats companys. Gran ascensió.

Felicitats també. Excel.lent travessa.


13 de maig del 2008

Perilla Boí-Taüll?


Ho va publicar el diari econòmic Cinco Días la setmana passada i tornava a sortir al suplement d’Economia d’aquest diumenge del País. Sembla ser que degut a la punxada de la bombolla immobiliària l’estació d’esquí de Boi-Taüll pot canviar de mans. Els seus propietaris actuals, la familia aragonesa Nozaleda, han fet servir Boí-Taüll com a garantia hipotecaria envers Colonial. Si no paguen el deute s’executarà i l’estació canviaria de propietaris, passant a Colonial i als bancs, els actuals gestors de la companyia.

Si hi ha un canvi d’amos a Boí-Taüll, que faran els bancs amb una estació d’esquí? La voldran mantenir, dividir o com dóna pocs beneficis traspassar? A qui? Acabarà a mans de la Generalitat, com La Molina, Núria, Portainé. Podrà la Generalitat afrontar les inversions que exigeix una estació d’aquestes característiques? Es pot repetir el cas de Llesui o la Tuca?

Per la comarca de la Ribagorça, que ha apostat molt fort per el turisme d’hivern a partir de la projecció de l’estació d’esquí, una mala gestió de Boí-Taüll pot suposar una enorme patacada.

Un cop més es posa de manifest que el monocultiu de la neu pot ser nefast per moltes valls pirinenques. En un moment d’incerteses climàtiques i de crisi immobiliària s’ha de superar el model de les estacions d’esquí com a única via de desenvolupament pel Pirineu. La Ribagorça té un actiu importantissim, el romànic, i un segon menor però també destacable, l’entrada al PN d’Aigüestortes. Pedres, esglésies i paisatge han ser els pivots del seu desenvolupament turístic de futur.

Mentrestant el silenci plana sobre l’estació de Vall Fosca.

A seguir...

P.S. A l’Himalaia cauen nous rècords:

Juanito Oiarzabal fa el seu vint-i-dosé vuit mil amb el Makalú.

Carlos Sòria fa cim al Makalú als quasi setanta anys sense oxìgen.


11 de maig del 2008

Citació del diumenge



Quina és la força que m’empeny? Quelcom complexe i indefinible, l’atracció de l’incertesa”


Fred Beckey



9 de maig del 2008

Muntanyes líquides

Somos montañas líquidas.

Com diu?


Arquitectura de muntanya


Gavàs

Sovint quan anem a la muntanya ens aturem als pobles de les seves valls. Són inevitables els comentaris sobre les noves construccions, dels canvis estètics de les noves tendències arquitectòniques, de com es desfiguren els poblets per les noves promocions immobiliaries, dels pitafis que sovint es fan per voler recrear arquitectures d’altres temps. Com han de ser els pobles del Pirineu? Quines han de ser les directrius constructives? Quina és i ha de ser l’arquitectura pirinenca? Es poden fer les coses d’una manera diferent?

Hi ha gent que hi treballa seriosament. El proper dissabte 10 de maig, el
Postgrau d'Ordenació del Territori i Arquitectura de Muntanya convoca el Seminari Internacional de Muntanya.

El Seminari pretèn conèixer i comparar els processos de transformació de les regions de muntanya similars a les nostres per tal de veure els camins seguits i enfocar prospectivament, des de la nostra capacitat social i institucional, el futur. També vol donar a conèixer experiències i exemples de gestió equilibrada dels territoris de muntanya des d'una perspectiva social, econòmica, ambiental i cultural.

Més info a: http://arquitecturamuntanya.blogspot.com/


7 de maig del 2008

Llops a la Cerdanya



El passat dilluns es publicava al Regió7 aquesta noticia sobre la presència dels llops a la Cerdanya.

Davant de la reintroducció del llop a Catalunya sembla que l’Administració vulgui seguir una política totalment diferent a la que va dur a terme en el procés de reintroducció de l´ós bru. Escamada de la forta contestació social en algunes valls pirinenques per sectors ramaders ara la tàctica sembla una altra. Si llavors es va trompetejar per tots els mitjans, la consigna actual és de silenci i discreció, encara que per alguns és d’ocultisme i desinformació. No és donen dades ni detalls de la ubicació del llop, de les seves accions, s’amaguen les fotografies i els danys produïts. Dóna la sensació que es cerca estabilitzar un mínim de població cànida per tal que una política de fets consumats faci irreversible el procés. Serà millor aquesta política? El temps ho dirà.


6 de maig del 2008

Neu a Certascan



Quanta neu al Certescan...


5 de maig del 2008

Primavera



Aquest darrer pont del primer de maig han estat quatre dies de vacances per a molts. Per terres catalanes i pirinenques el temps ha acompanyat i s’ha pogut fer activitat. Molta neu encara al Pirineu central per a fer fantàstiques travesses d’esquí de muntanya, bones escalades en roca arreu, completes caminades de descoberta per les comarques interiors, alpinisme clàssic i grans ascensions pirinenques, passejades prop de casa.

Hom ha gaudit d'uns dies dolços, de bella lluminositat, amb un sol esplèndid. No hi puc afegir res més enllà de la vivència intensa de la primavera. Les vermelles roselles que s’estenen generoses als vorals, coronades per la groga ginesta, les infinites tonalitats de verd a cada estatge, del més tendre al més fosc en un cromatisme inexplicable als ulls humans, els arbres florits, els rius i torrents cabalosos per la fosa de la neu, la finor de l'aire que s'escalfa al migdia però al vespre fresqueja.

És una primavera delitosa, quasi sensual, un festival pels sentits que no poden abastar els colors i les olors esclatants que s'escampen arreu. Però la primavera és també l'esclat d'una nova vida, el renaixement després de l'hivern. I llavors he recordat a Papasseit, que ja ho va dir tot en dos versets:


...
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
...