Primavera

Fa dies que el sol escalfa i la llum de l'atmosfera guanya en intensitat. El cap de setmana pels que vivim a ciutat és el moment d'anar a veure la natura, com qui va veure la seva mare.

Al Vallès el verd treu el nas als camps sembrats. Encara tendre i feble, s'aixeca jove plançó amb ganes. Als marges i vorals algunes flors despunten timidament. Els arbres encara estan pelats, però els ametllers i fruiters mantenen la seva flor, cada cop més rosada. Al guanyar alçada la natura encara hiverna. Però en algunes branques s'insinua un nou vigor que anuncia el canvi d'estació. Avui la natura primavereja.

Asseguts al coll, mirant la neu que encatifa les muntanyes i que recorda la severitat d'un hivern dur, del no res apareix una papallona. Groga, molt groga, saltironeja d'herba en herba. De fons refila el cant d'un ocell que no sabem distingir. Mentre ganyipem a recer d'una gran roca, escalfant-nos amb el sol càlid del migdia, contemplem la papallona vital i juganera que amb el seu vol alegre anuncia la bona nova: la primavera ja és aquí!

Primavera

Aquest darrer pont del primer de maig han estat quatre dies de vacances per a molts. Per terres catalanes i pirinenques el temps ha acompanyat i s’ha pogut fer activitat. Molta neu encara al Pirineu central per a fer fantàstiques travesses d’esquí de muntanya, bones escalades en roca arreu, completes caminades de descoberta per les comarques interiors, alpinisme clàssic i grans ascensions pirinenques, passejades prop de casa.

Hom ha gaudit d'uns dies dolços, de bella lluminositat, amb un sol esplèndid. No hi puc afegir res més enllà de la vivència intensa de la primavera. Les vermelles roselles que s’estenen generoses als vorals, coronades per la groga ginesta, les infinites tonalitats de verd a cada estatge, del més tendre al més fosc en un cromatisme inexplicable als ulls humans, els arbres florits, els rius i torrents cabalosos per la fosa de la neu, la finor de l'aire que s'escalfa al migdia però al vespre fresqueja.

És una primavera delitosa, quasi sensual, un festival pels sentits que no poden abastar els colors i les olors esclatants que s'escampen arreu. Però la primavera és també l'esclat d'una nova vida, el renaixement després de l'hivern. I llavors he recordat a Papasseit, que ja ho va dir tot en dos versets:

...
I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.
...