5 de maig de 2008

Primavera



Aquest darrer pont del primer de maig han estat quatre dies de vacances per a molts. Per terres catalanes i pirinenques el temps ha acompanyat i s’ha pogut fer activitat. Molta neu encara al Pirineu central per a fer fantàstiques travesses d’esquí de muntanya, bones escalades en roca arreu, completes caminades de descoberta per les comarques interiors, alpinisme clàssic i grans ascensions pirinenques, passejades prop de casa.

Hom ha gaudit d'uns dies dolços, de bella lluminositat, amb un sol esplèndid. No hi puc afegir res més enllà de la vivència intensa de la primavera. Les vermelles roselles que s’estenen generoses als vorals, coronades per la groga ginesta, les infinites tonalitats de verd a cada estatge, del més tendre al més fosc en un cromatisme inexplicable als ulls humans, els arbres florits, els rius i torrents cabalosos per la fosa de la neu, la finor de l'aire que s'escalfa al migdia però al vespre fresqueja.

És una primavera delitosa, quasi sensual, un festival pels sentits que no poden abastar els colors i les olors esclatants que s'escampen arreu. Però la primavera és també l'esclat d'una nova vida, el renaixement després de l'hivern. I llavors he recordat a Papasseit, que ja ho va dir tot en dos versets:


...
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
...


2 comentaris:

Toni Ibañez ha dit...

Molt agraït per l'enllaç!

Dan ha dit...

Mira que s'enyora la primavera quan s'acaba l'hivern. I quan per fi arriba, quin plaer!