26 de maig de 2008

Himalaisme i mitjans de comunicació. Un altre cop


El passat divendres es va confirma la mort de l'alpinista navarrès Iñaki Ochoa de Olza a un camp d'alçada de l'Annapurna. Cinc dies abans, a poc més de cent metres del cim havia reculat al notar els primers símptomes d'un probable edema. Durant aquests dies de lenta agonia es va intentar un dificilíssim rescat per part d'alguns alpinistes de coratge extraordinari. Tanmateix hagués fet falta un miracle per evitar el fatal desenllaç. Si aneu seguint els webs especialitzats i els diaris sabreu els detalls. No cal tornar a repetir-los.

Aquesta primavera hi ha hagut moltes expedicions a l'Himalaia. S'han fet nombrosos cims. Però no han merescut ni una sola línia als mitjans. Només quan un alpinista ha tingut un accident alguns mitjans s'hi han fixat. Durant quatre dies han anat dosificant la morbositat d'una mort anunciada, amb un voluntariós optimisme del tot injustificat.

Un altre cop els mitjans de comunicació generalistes, especialment alguns diaris, han fet un tractament desastrós del tema.

Què ha passat? Els mitjans només s'acosten a l'alpinisme, o aquest cop himalaisme, quan s'esdevenen tragèdies, i si poden ser morboses, encara millor. I a més a més ho fan quan tenen planes buides. No tingueu dubte que si això hagués passat durant el final de la lliga de futbol no hauria merescut ni el més petit comentari. Fins llavors cap esment a una trajectòria impressionant, a un alpinista de l'elit mundial. Ni a la resta d'expedicions i cims aconseguits.

Aquests mitjans que s'omplen la boca d'ètica periodística, de deontologia professional, de criteri i autocrítica, han caigut novament en el seu error més tradicional. Només parlar d'alpinisme davant d'un accident fatal, manipulant per simple desconeixement un esport molt més complex. Novament han projectat a la societat una imatge esbiaixada de l’alpinisme.

Mai no serà possible un tractament més rigorós de l'alpinisme al mitjans de comunicació? I els mitjans especialitzats, especialment algunes webs, no haurien de revisar la seva línia periodística?


P.S. Dóna gust veure com baixen els rius del Ripollès, el Segre i la Noguera Pallaresa

P.S. Continua la negra a les Caminades de Resistència. Aquest diumenge un mort a la Travessa del Montseny, tot pujant a les Agudes. És el tercer de la temporada.


5 comentaris:

esparver ha dit...

També és mala llet lo de les Agudes. Tres... déu n'hi do.

Jaume J ha dit...

estic totalment d'acord amb les reflexions que fas sobre el tractament que fan els mitjans de l'alpinisme. És indignant, especialment si ens fixem amb els mitjans públics (el NO tractament tampoc s'enten). Això sí, de F1 que no en falti...

jaumeppiqueras ha dit...

La mort de l'Iñaki m'ha colpit! la seva trajectòria alpinística, de les millors a nivell mundial i a mes sembla ser que era molt bona persona a mes de ser un gran esportista...la seva mort m'ha fet reflexionar que potser s'està perdent el respecte a les grans muntanyes himalaïenques, els problemes mèdics derivats de l'estada en alçada no estan resolts! la hipoxia provoca la mort de cel.lules cerebrals , demostrat per Resonància magnètica feta a expedicionaris després de l'ascensió a cims de mes de vuit mil metres...
Aquests professionals de l'alpinisme cada cop estan mes temps per sobre del llindar de No retorn, pot ser aquesta la causa de la mort de l'Iñaki? patia congelacions pel que he llegit, i això el va fer abandonar, probablement estaria deshidratat, això afavoreix les congelacions, i aquesta deshidratació afavoreix els procesos isquèmics cerebrals...va patir un infart cerebral l'Iñaki?
No ho sabrem mai ja que sembla ser que la familia va demanar que sel deixés a la muntanya que tan estimava.
A veure si la premsa es fa ressó del seu projecte humanitari, seria un detall...

enric faura ha dit...

Hola Jaume (Piqueras). Tens raó, sembla com si s'estigués perdent una mica el respecte a les grans alçades.
No és per l'Iñaki Ochoa, un dels alpinistes amb més experiència en altitud, però quan es llegeix que en poc dies més de 250 persones han petjat el cim de l'Everest cal pensar.
Tothom hi està preparat? Tothom és conscient dels riscos que implica l'alçada? Tanta gent està preparada per anar a un vuitmil? No estarem banalitzant els grans cims?
Moltes preguntes, de resposta difícil...

lluisdetaradell.net ha dit...

Malgrat tot, seguirem fent cims i badocant amb les muntanyes.

Per ells és espectacle morbós per nosaltres el plaer més gran de les nostres vides.