16 de novembre del 2009

Adéu (Comiat de l'amic)




Amb aquest apunt poso fi a aquest bloc i el tanco. L'excursió es va iniciar un llunyà mes d'octubre de l'any 2004, quan tot just començava el fenòmen dels blocs. Han estat centenars d'apunts, encara més comentaris i milers de visites. Centenars de milers de paraules escrites dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes, any rere any.

Tot va començar aquí com un joc. No sabia on em duria allò dels blocs. El temps m'ha fet descobrir l'enorme poder de l'escriptura com a eina de reflexió, d'expressió, de comunicació i també de creació. El bloc ha estat una tasca  d'aprenentatge però també de plaer. He gaudit molt escrivint, preparant i gestionant aquest bloc. Però el millor de tot ha estat sens dubte descobrir que els mots són una porta per l'amistat. 

Diu l'Eclesiastès que hi ha un temps per a cada cosa. La vida ens mena a cops per camins difícils d'entendre, però cal saber interpretar-los per continuar endavant. Ara em sembla que ha arribat el temps de tancar el bloc i encetar nous camins, obert al futur.

Potser ens trobarem per la xarxa o per les muntanyes, però avui és el dia de dir adéu-siau, a reveure i moltes gràcies per acompanyar-me durant tots aquests anys.


15 de novembre del 2009

Citació del diumenge




Aquest Annapurna, al que ens haviem dirigit amb les mans buides, és un tresor del que haurem de viure durant la resta dels nostres dies. Conscients d'això, girem una plana de la nostra existència: una nova vida comença. En la vida dels homes hi ha altres Annapurnes.

Maurice Herzog


13 de novembre del 2009

Els Pirineus vuitcentistes




Els afrancesats que estimem els llibres sempre ens hem admirat la devoció que tenen els nostres veïns a recuperar llibres antics i fer-ne un petit esdeveniment. Obres de la bibliografia, oblidades, desconegudes o perdudes que un bon dia un savi o una rata de biblioteca redescobreix en racons ignots i es reediten. I llavors se’n parla, es lloa i es llegeix. És així com es fa i es construeix una cultura. Afegint baules a una llarga cadena que s'estén al llarg dels segles.

A casa nostra això no passa o si passa és excepcional. Llegim poc, recuperem menys llibres antics i quan ho fem no ho sabem vendre. Per això no voldria que restes en la desconeixença una reedició interessant. És el la Descripción física, civil i militar de los montes Pirineos (1794) del gallec José Cornide Saavedra.

Té un alt valor històric, i probablement sigui un dels primers textos sinó el primer sobre els Pirineus escrit des de la perspectiva d’un home il·lustrat. És una obra inèdita, que veu la llum per primer cop, i pensem que només té cinc anys de diferència respecte als cèlebres Observations faites dans les Pyrénées... que es considera una de les pedres seminals del naixement del pirineisme. És un text que s’ha d’entendre com a recolzament a la negociació amb França per la fixació de les fronteres. El llibre comença amb un discurs preliminar, on fa una revisió dels Pirineus des de l’Edat Antiga fins l’època moderna, segueix amb una Historia natural del Pirineo, amb explicacions geològiques, botàniques, de fauna, continua amb una descripció política de les geografies que l’envolten, és a dir, províncies o regnes, seguidament fa una relació dels monestirs dels Pirineus, i ho conclou amb un capítol miscel·lani. Com a apèndix s’incorporen uns documents per a defensar la posició espanyola en la fixació de les fronteres.

És un text clarament vuitcentista, que ens dóna una visió del Pirineu de tot superat a l’actualitat, però d’un enorme valor històric i documental. En fi, una raresa bibliogràfica pels erudits dels llibres dels Pirineus.

Descripción física, civil i militar de los montes Pirineos (1794).
José Cornide Saavedra. Monografies de l’Ecomuseu n 5. Ed. Garsineu


12 de novembre del 2009

Gourdon, per fí



A França s'ha publicat un llibre d'història del pirineisme rellevant. Preparat per Jean Ritter es titula Le pyrénéisme aux Pyrénées Centrales avec Maurice Gourdon, té 425 planes, inclou 35 il·lustracions a la ploma, més de 150 dibuixos i fotografies. En venda directament de l'autor: Jean Ritter, Résidence Dauphine, Pavillon du Barry, 78430 Louveciennes. El volum econòmic costa 110 € i el de luxe, 220 €.

Gourdon fou un pirineista important i potser dels més desconeguts. Era un muntanyenc molt destacat, amb una tasca exploratòria dels Pirineus notable i l'inventor del pirineisme hivernal. Rentista, va tenir una trajectòria dilatadissima. Es va moure especialment pels Pirineus centrals, pel Luchonais i l'Aran.  Caminaire infatigable, savi metòdic i escrupolós, reconegut com un dels millors especialistes de les ciències de la natura del seu temps, explorador de nous paisatges, topògraf, arqueòleg, fotògraf, dibuixant, amant de la muntanya per sobre de tot.

El llibre recull un text inèdit de Gourdon, 60 anys als Pirineus, de 241 planes, on recull els diaris que tenia de 1874 a 1936, on apareixen tots els elements de la seva llarga vida muntanyenca i de recerca. Al costat  Ritter hi afegeix una biografia de 60 planes, una cronologia, una bibliografia exhaustiva i unes il·lustracions excepcionals.
 


11 de novembre del 2009

Comiat de l'amic





Comiat de l’amic

Baixà del cavall i oferí

la beguda del comiat.

Li preguntà

on anava i per què havia de ser així.

Li parlà amb una veu suau:

Amic meu, la sort no m’ha estat

propícia en aquest món.

On vaig? Vaig a vagar

per les muntanyes.

Busco repòs

per al meu cor solitari.


Torno a la meva pàtria, a la llar!

Mai no tornaré a allunyar-me’n.

El meu cor està tranquil i espera la seva hora:

L’estimada terra floreix

a la primavera pertot arreu

i reverdeix novament.

Arreu i eternament

el cel resplendeix de blavor a l’horitzó!


Eternament... Eternament...


Eternament... Eternament...

Eternament... Eternament...



(Estrofes finals de La cançó de la terra de Mahler. En conjunt, es tracta d’un recull de poemes (Die Chinesische Flöte) d’autors xinesos recopilat i traduït a l’alemany per Hans Bethge.)


9 de novembre del 2009

La febre dels cims





Alexandra és jove, bella i seductora, esportista i rica, molt rica. Està casada amb un opulent banquer suís, amb una residència al costat del llac Leman i un gran xalet a Zermatt, es desplaça amb helicòpter i no hi ha res impossible per a ella. Un dia decideix que vol ser la primera dona en assolir els 14 vuitmils i contracta al millor guia del moment, Alan Renoir, qui ja ha fet tots els vuitmils sense oxigen. Comencen les expedicions, les relacions entre el guia i la rica client s’emboliquen, els caràcters es perfilen, finalment arriba la desgràcia. I el llibre comença amb el judici al guia per part del marit vidu.

Fins aquí breument l’argument del darrer llibre de Marc Batard, després del gran èxit de la seva autobiografia, La fugida dels cims. Una obra de ficció, una clàssica novel.la d'amor, per variar de gènere i provar fortuna?

No, Marc Batard, en la seva vida professional, es va retirar del Shisha Pagma guiant a una dona que el va demanar per incompliment contractual i va patir un dur calvari judicial a la seva vida real.

Aquí recorre a la terapia que tant bé li va anar a la seva autobiografia. Escriure per alliberar-se dels fantasmes personals. Vell recurs, la literatura com a guariment.

El Resultat? Una novel·la actual, fàcil de llegir, però un punt previsible i esquemàtica, amb uns personatges evidents, unes situacions arquetípiques, carregades de tòpics. Una bona història, amb tots els elements (sexe, passió, altitud, desafiament) poc treballada. Tanmateix es llegeix bé, amb el regust que amb una mica més d’ambició i treball editorial hagués sortit un llibre més reeixit.

La fievre des sommets. Marc Batard. Ed.Glènat. 2008
. 276 p.


8 de novembre del 2009

Citació del diumenge




La tardor és la primavera de l'hivern. 

Henri de Toulouse-Lautrec


6 de novembre del 2009

Felicitats




Si l'hivern passat vam felicitar als companys que van fer la travessa del Pirineu amb esquis, projecte sempre meritori però especialment en hiverns com el darrer de gran severitat i fortes nevades, avui volem felicitar Mickaël Pelloux.

I per què? Doncs perquè l'hivern passat va fer la travessa dels Alps en esquis, des  Puchberg amb Schneeberg (prop de Viena)  fins Garessio, a  tocar la Mediterrània italiana. Va sortir el 11 de gener i no va parar fins el 6 de maig. 116 jornades d'activitat, 1.500 quilòmetres, una motxilla de 20 kg. 32 dies de descans obligat pel mal temps, especialment persistent, i 110.000 mil metres de desnivell.

Felicitats, valent!


4 de novembre del 2009

La vierge des Drus




L'ascensió als Drus com a símbol d'una nova vida, de reconciliació amb un passat dolorós que resta enrere, com a plenitud de l'existència i a la felicitat de viure. Respirar al costat de la verge del Dru com a símbol de purificació, d'agraïment i de futur.

Una bona idea per a una novel·la de muntanya executada amb poc encert i menys fortuna.

El guia de Chamonix Daniel Grevoz va escriure aquesta novel.la fa uns anys i va tenir una certa acceptació. L'estiu passat la vaig comprar directament a l'autor, que va escriure una dedicatòria simpàtica, però fins ara no l'he pogut llegir.

Però la decepció ha estat gran. L'argument és massa lineal, la trama del tot previsible, els personatges plans, els matisos absents. L'intent de bastir una estructura ambiciosa fa aigües per totes bandes, la lectura esdevé feixuga, es va perdent l'interés i alguns passatges del tot inversemblants li treuen tota credibilitat. Potser el més xocants és que sembla escrita per algú que no és de muntanya.

A cops no reconèixer els propis límits i voler jugar a l'alta literatura té perills. I aquí tots els perills esdevenen desastre.

En fi, si aquest llibre cau a les vostres mans, no hi perdeu el temps.

La Vierge des Drus. Daniel Grevoz. Ed. La Fontaine de Siloe.2002. 228 planes.


1 de novembre del 2009




Aquell que mai no ha contemplat el color rosat d'un raig de sol per sobre una muntanya no pot tenir la menor idea del que significa la tendresa d'un color...

John Ruskin