Documental Ravier

Havia llegit en una revista francesa que s’estava filmant un documental sobre els germans Ravier, per explicar la seva vida i relació amb els Pirineus. Després el que vaig dir aquí i aquí i aquí sobre els germans Ravier poc més hi puc afegir, sinó que em delia per veure els resultats d’aquests treball. Quan menys m'ho esperava el vaig poder contemplar. En la visita a Josep Ribas a casa seva ens el va ensenyar. Ell en tenia una còpia que li havien facilitat i va voler encetar la tarda veient-lo plegats. Són 52 minuts de pura història pirineista del segle XX. Esplèndid. Malgrat algun problema estructural del guió que fa algun salt incomprensible, suren els dos personatges, Jean i Pierre, indestriables. I poder-lo veure amb la companyia de Josep Ribas, bon amic seu, i els seus comentaris és tot un luxe. Més enllà de les seves ascensions i vies, totes elles fonamentals, m'impressiona el que diu en Ribas i la seva muller. Són dos ésser d'una qualitat humana excepcional. En parla amb reverència. Com tothom que els coneix. Tothom parla amb un enorme respecte d'aquests bessons. Aquest documental sembla que s'ha de posar a la venda cap a finals d'any a França. No us el perdeu!

Citació del diumenge

“Ni la pràctica de l’excursionisme ni l’estudi de la llengua no m’han donat mai cap disgust.”

Pompeu Fabra

Ermites del Llierca

Ermites de la vall del Llierca. Històries d'un passat

Atles Estadístic del Pirineu

Gràcies a la coordinació de la Comunitat de Treball dels Pirineus i a una subvenció Interreg des de fa poc es troba en línia l’Atles Estadístic del Pirineu. És una eina interactiva creada a partir de les dades aportades per les institucions que gestionen les estadístiques que formen la CTP (Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Andorra, Aquitana, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló). La gràcia de l’eina rau en l’harmonització dels indicadors de totes les regions, que permet obtenir dades homogènies. En aquesta etapa de la web es pot accedir a cinc àrees temàtiques diferents; demografia, població activa, agricultura, turisme i medi ambient a la seva vegada dividides en temes diversos amb els seus corresponents indicadors. A banda dels indicadors trobo especialment destacable tota la part cartogràfica, que permet veure reflectit els valors dels indicadors en un mapa, aconseguint una percepció de les dades molt real.

Encara que és una eina d’orientació professional, especialment per geògrafs, crec que per a molts muntanyencs interessats en la complexa realitat social del Pirineu pot tenir també el seu atractiu. Navegueu-hi i proveu.

Ha mort el Pany

Jordi Panyella i Joan Nubiola

Una trucada telefònica m'informa que aquest matí ha mort Jordi Panyella, conegut com el Pany (es pronuncia pani) un dels grans escaladors històrics de Catalunya. Tenia 92 anys i fins els darrers mesos ha estat força bé.

La seva activitat va ser curta en el temps, però important. Va despuntar especialment a la dècada dels anys quaranta del segle passat, en una època de gran efervescència de l'escalada catalana. Va ser fundador del GAM del Muntanyenc i del CADE del CEC. A Montserrat va obrir nombroses vies (el Gegant Encantat, el Dit, el Sentinella, el Cap del Guerrer, també al Pedraforca, Mallos de Riglos, al Pirineu o al Penyal d'Ifac. Són cèlebres les vies Pany-Haus (especialment la del Calderer, una gran clàssica). Va formar cordada amb la Maria Antònia Simó, Jaume Reñé i el seu gran amic Jordi Casassayas. Habitual del grup Cavall Bernat era un home de caràcter fort, tot un personatge.

Descansi en pau.

P.S.

Felicitats companys. Gran ascensió.

Felicitats també. Excel.lent travessa.

Perilla Boí-Taüll?

Ho va publicar el diari econòmic Cinco Días la setmana passada i tornava a sortir al suplement d’Economia d’aquest diumenge del País. Sembla ser que degut a la punxada de la bombolla immobiliària l’estació d’esquí de Boi-Taüll pot canviar de mans. Els seus propietaris actuals, la familia aragonesa Nozaleda, han fet servir Boí-Taüll com a garantia hipotecaria envers Colonial. Si no paguen el deute s’executarà i l’estació canviaria de propietaris, passant a Colonial i als bancs, els actuals gestors de la companyia.

Si hi ha un canvi d’amos a Boí-Taüll, que faran els bancs amb una estació d’esquí? La voldran mantenir, dividir o com dóna pocs beneficis traspassar? A qui? Acabarà a mans de la Generalitat, com La Molina, Núria, Portainé. Podrà la Generalitat afrontar les inversions que exigeix una estació d’aquestes característiques? Es pot repetir el cas de Llesui o la Tuca?

Per la comarca de la Ribagorça, que ha apostat molt fort per el turisme d’hivern a partir de la projecció de l’estació d’esquí, una mala gestió de Boí-Taüll pot suposar una enorme patacada.

Un cop més es posa de manifest que el monocultiu de la neu pot ser nefast per moltes valls pirinenques. En un moment d’incerteses climàtiques i de crisi immobiliària s’ha de superar el model de les estacions d’esquí com a única via de desenvolupament pel Pirineu. La Ribagorça té un actiu importantissim, el romànic, i un segon menor però també destacable, l’entrada al PN d’Aigüestortes. Pedres, esglésies i paisatge han ser els pivots del seu desenvolupament turístic de futur.

Mentrestant el silenci plana sobre l’estació de Vall Fosca.

A seguir...

P.S. A l’Himalaia cauen nous rècords:

Juanito Oiarzabal fa el seu vint-i-dosé vuit mil amb el Makalú.

Carlos Sòria fa cim al Makalú als quasi setanta anys sense oxìgen.

Citació del diumenge

“Quina és la força que m’empeny? Quelcom complexe i indefinible, l’atracció de l’incertesa”

Fred Beckey

Muntanyes líquides

Somos montañas líquidas.

Com diu?

Arquitectura de muntanya

Gavàs

Sovint quan anem a la muntanya ens aturem als pobles de les seves valls. Són inevitables els comentaris sobre les noves construccions, dels canvis estètics de les noves tendències arquitectòniques, de com es desfiguren els poblets per les noves promocions immobiliaries, dels pitafis que sovint es fan per voler recrear arquitectures d’altres temps. Com han de ser els pobles del Pirineu? Quines han de ser les directrius constructives? Quina és i ha de ser l’arquitectura pirinenca? Es poden fer les coses d’una manera diferent?

Hi ha gent que hi treballa seriosament. El proper dissabte 10 de maig, el Postgrau d'Ordenació del Territori i Arquitectura de Muntanya convoca el Seminari Internacional de Muntanya.

El Seminari pretèn conèixer i comparar els processos de transformació de les regions de muntanya similars a les nostres per tal de veure els camins seguits i enfocar prospectivament, des de la nostra capacitat social i institucional, el futur. També vol donar a conèixer experiències i exemples de gestió equilibrada dels territoris de muntanya des d'una perspectiva social, econòmica, ambiental i cultural.

Més info a: http://arquitecturamuntanya.blogspot.com/

Llops a la Cerdanya

El passat dilluns es publicava al Regió7 aquesta noticia sobre la presència dels llops a la Cerdanya.

Davant de la reintroducció del llop a Catalunya sembla que l’Administració vulgui seguir una política totalment diferent a la que va dur a terme en el procés de reintroducció de l´ós bru. Escamada de la forta contestació social en algunes valls pirinenques per sectors ramaders ara la tàctica sembla una altra. Si llavors es va trompetejar per tots els mitjans, la consigna actual és de silenci i discreció, encara que per alguns és d’ocultisme i desinformació. No és donen dades ni detalls de la ubicació del llop, de les seves accions, s’amaguen les fotografies i els danys produïts. Dóna la sensació que es cerca estabilitzar un mínim de població cànida per tal que una política de fets consumats faci irreversible el procés. Serà millor aquesta política? El temps ho dirà.