24 de març de 2007

Ravier III


De 1974 al 2001 enceten una nova etapa. Han arribat a la maduresa però continuen cercant parets i vies. Segueixen el lema de Brulle “Courses nouvelles, vieux pays”. Es dediquen a explorar pics i parets secundaries, obrint vies inèdites a llocs desconeguts, sempre amb pocs mitjans i un traçat estètic.

En 60 anys de muntanya obren més de 200 vies d'altissima categoria.

El retrat personal els humanitza. Ascètics (ermitans cistercencs segons l'autor), humils, antimilitaristes, pacifistes, austers, familiars i amics dels seus amics. Els Ravier han construït la seva vocació enfrontant-se a parets, pics, precipicis, abismes, no per la vanitat d'haver-los vençut ni per cercar la glòria dels reconeixements, sinó amb discreció, em penso que senzillament per ser coherents a la seva forma de ser, a la seva naturalesa personal. Mantenen una absoluta simbiosi entre la seva filosofia d'escalada i vida. Ambdues serenes, equilibrades, actives, carregades de determinació, però sense cap vanitat, amb la humilitat que neix del convenciment íntim. Els Ravier han sabut construir la seva existència al voltant de la seva vocació de manera impecable, sense cap impostura.


També em penso que els Ravier segueixen amb absoluta coherència el cordó umbilical del pirineisme clàssic que neix amb Ramond i que personatges com Chaussenque, Russell, Schrader Brulle, els germans Cadier van construint. Comparteixen un mateix esperit: muntanya o escalada però sobretot sentiment muntanyenc. Com va dir Brulle "L'alpinisme és l'escalada; el pirineisme és menys l'esperit esportiu que l'anima que la set de solitud i de llibertat, l'atracció del pintoresquisme, de l'aventura, de la penetració en el misteri dels aspectes secrets de la natura...". "El muntanyenc és el poeta-atleta. Aquest sap assaborir les escenes pintoresques i pastorals de la vall; li agrada retardar-se vorejant els llacs tranquils i blaus o seguint els viaranys del bosc; frueix llargament de les alçades i modera el pas per veure de l'horitzó les nits o les tempestes; acampa sota una roca al clar de la lluna. Sap també afrontar les esquerdes i les parets amenaçadores, assaborint les sensacions intenses de perill. El que li parla al cor, però, és menys l'esport que la muntanya"

Em penso que aquesta ha estat la filosofia muntanyenca dels germans Ravier.
És del tot evident que el pirineisme dels Ravier enllaça directament amb el de Russell, els Cadier, Brulle. Ho accepten obertament i s’enorgulleixen.


2 comentaris:

Luna ha dit...

Molt maques les paraules dedicades als germans Ravier.
Fa dies que voldria preguntar, si sabeu on podria adquirir aquest llibre. I finalment, suposo que està només en francés, no s'ha traduït, oi?
Vinga, moltes gràcies per les aclaracions. Fins aviat.

enric faura ha dit...

El llibre no s'ha traduït. Els pots comprar per internet a la fnac francesa o bé a www.chapitre.com, on jo compro tots els llibres francesos.
Si ets de Barcelona pots anar a l'Altair o a la Quera i ells te'l poden demanar i aconseguir.