Jordi Panyella i Joan NubiolaUna trucada telefònica m'informa que aquest matí ha mort Jordi Panyella, conegut com el Pany (es pronuncia pani) un dels grans escaladors històrics de Catalunya. Tenia 92 anys i fins els darrers mesos ha estat força bé.
La seva activitat va ser curta en el temps, però important. Va despuntar especialment a la dècada dels anys quaranta del segle passat, en una època de gran efervescència de l'escalada catalana. Va ser fundador del GAM del Muntanyenc i del CADE del CEC. A Montserrat va obrir nombroses vies (el Gegant Encantat, el Dit, el Sentinella, el Cap del Guerrer, també al Pedraforca, Mallos de Riglos, al Pirineu o al Penyal d'Ifac. Són cèlebres les vies Pany-Haus (especialment la del Calderer, una gran clàssica). Va formar cordada amb la Maria Antònia Simó, Jaume Reñé i el seu gran amic Jordi Casassayas. Habitual del grup Cavall Bernat era un home de caràcter fort, tot un personatge.
Descansi en pau.
P.S.
Felicitats companys. Gran ascensió.
Felicitats també. Excel.lent travessa.
Entrades
1 comentaris:
Em sap greu que en Pany ens hagi deixat. Sento per ell un afecte i una reverència poc explicables, sobretot perquè mai havíem estat plegats.
I ara què? Com sempre en aquests casos, ens queden les seves vies i l'empremta intangible en la roca.
No vull pensar en mites ni en llegendes, ara que el tinc present, di demà, ni mai; m'estimo més considerar-lo un dels grans, una persona de les nostres muntanyes amb tots els ets i uts. Sí, les va fer seves i encara ho són.
Gràcies, Pany, per la teva gosadia, per la sàvia perspectiva d'un oberturista clàssic.
Publica un comentari a l'entrada