30 de maig de 2008

Conservacionisme light o hard: coloms o falcons?

Llegia dies enrera al diari digital Soitu una noticia de medi ambient que explica com una petita organització conservacionista del nord d’Espanya, Arca, ha aconseguit aturar el projecte d’estació d’esquí de Sant Glorio. A banda de la part positiva de la noticia per les muntanyes de Sant Glorio el text destaca els èxits obtinguts per Arca, com han aconseguit aturar molts projectes i forçar la demolició de construccions il·legals.

Trobo interessant la filosofia de treball d’aquesta associació. Pel que diu el seu president orienten tota la seva actuació des del començament sabent que arribaran als tribunals. El tràmit d’informació pública i al·legacions no acostuma a servir de res, ja que les administracions no en fan cas. El seu criteri és que les administracions acostumen a facilitar negocis privats enlloc de l’interès públic i per això la justícia els acaba donant la raó en general.

Reflexiono sobre quina ha de ser la forma d’actuar de les organitzacions conservacionistes. N’hi ha moltes que articulen el seu funcionament a partir de campanyes de conscienciació, fent manifestacions testimonials, donant a conèixer manifestos i proclames. Estan plens de bona voluntat i millors intencions, però la seva eficàcia és molt reduïda. Altres com Arca, Greenpeace, etc. tenen una actuació molt més contundent, directament combativa, mitjançant actuacions d’impacte assegurat o plantejaments judicials amb sentencies finals.

Quina línia de treball és més eficaç? El recurs a la justícia és un procediment molt llarg, lent i sovint l’execució de les sentencies s’incompleixen o bé arriben tard. Les manifestacions i campanyes de protesten rellisquen a promotors sense escrúpols i a les administracions. Cal ser colom o falcó?