Certament, el text de Joan Abad és bo i molt d'agrair. Tenir coneixement d'aquestes edicions i d'aquestes anònimes tasques rehabilitadores és sensacional. Sempre he defensat que qui veritablement coneix i estima la terra és la persona que la penja, que la sap contemplar amb els ulls oberts, que en defensa allò que s'hi ha construït amb esforç i segons una tradició molt valuosa, irrenunciable. Pel que fa a les masies enrunades, encara que ens dolgui molt, no les podrem fer reedificar i fa temps que formen part d'aquella arqueologia que la terra (el bosc) serva (reserva) gelosament per als segles futurs o, més probablement, per mai més. Em sap molt de greu i voldria no resignar-m'hi, però concloc que també hauríem de deixar que les ruïnes mortes descansin en pau: ja han viscut el seu temps.
1 comentaris:
Certament, el text de Joan Abad és bo i molt d'agrair. Tenir coneixement d'aquestes edicions i d'aquestes anònimes tasques rehabilitadores és sensacional.
Sempre he defensat que qui veritablement coneix i estima la terra és la persona que la penja, que la sap contemplar amb els ulls oberts, que en defensa allò que s'hi ha construït amb esforç i segons una tradició molt valuosa, irrenunciable.
Pel que fa a les masies enrunades, encara que ens dolgui molt, no les podrem fer reedificar i fa temps que formen part d'aquella arqueologia que la terra (el bosc) serva (reserva) gelosament per als segles futurs o, més probablement, per mai més. Em sap molt de greu i voldria no resignar-m'hi, però concloc que també hauríem de deixar que les ruïnes mortes descansin en pau: ja han viscut el seu temps.
Publica un comentari a l'entrada