El dissabte a Vic hi ha una mica de boira, però a l'arribada a l'Esquirol es comença a aixecar i llueix a estones el sol. Enguany el tendal està situat en un altra lloc, però com sempre molt ben muntat i organitzat. Només entrar per la porta principal et topes amb la parada de Desnivel, gran i molt ben assortida. Allí, a banda de les eficients i amables Maria José i Carmen, hi ha el gran jefe, el Darío Rodriguez. Sembla que li agrada la Fira i n'està content. Em reconeix que han afluixat la producció editorial de llibres de literatura de muntanya, perquè costa molt de vendre, i tenen previstos mitja dotzena de títols cada any. Els manuals, guies i obres tècniques es venen sense especials problemes. Parlem de la presencia digital de les revistes a Internet. És una aposta que han fet. No sap el resultat que tindrà i si es canibalitzaran amb les revistes en format paper. A final d'any revisaran la decisió. La transformació de El Mundo del Outdoor en un gratuït és una pura operació empresarial per arribar a un gran públic i poder facturar una publicitat a unes tarifes molt superiors. Encara és aviat per a fer balanç.
Gràcies a ells el Kurt Diemberger ha vingut al Festival. La presentació del seu llibre El septimo sentido, omple la sala i el Kurt, trempat, ho fa simpàtic, mentre el Conrad Blanch antic president del CEC i actual director de Gran Valira escolta atentament. A la tarda es formen cues per escoltar la seva conferència i hi ha gent que es queda fora. No s'havia vist mai tal poder de convocatòria!
Just al darrera de Desnivel hi ha la parada de l'Alpina. Aquesta gent treballa molt i no paren. El Martí Nadal i l'Andreu Calvó Estan a punt de treure el mapa del Cap de Creus i només restarà el de l'Albera per tenir tot el Pirineu cartografiat. Estan animats i amb varis projectes a la cartera, encara que indignats amb algunes actuacions de les administracions públiques.
A la parada del C.E. De Gràcia en Francesc Sanahuja està exultant amb l'èxit de la darrera Matagalls-Montserrat i el cim del Xavi Arias de fa pocs dies al Cho Oyu. Per l'any vinent hi ha un projecte a l'Everest. Al seu costat el Joan Cervera encarrega col.laboracions pel Mai Enrera. En Jordi Quera, d'edicions El Cim, està content també. Alguns dels seus llibres han funcionat bé i ja preparen una segona edició, i els projectes sobre la taula esperen el moment que es puguin dur a terme. És una editorial petita i modesta que amb esforç i voluntat omple un buit.
Al costat el Nestor Bohigues comanda la parada de la revista Trail. La revista està plenament consolidada, comença a ser acceptada als quioscs i és la referència en el seu àmbit. Felicitats.
Enguany el Sisco Prats està a la parada compartida per Garsineu i Dalmau. Des de Tremp va fent coses, anuncia un important llibre sobre l'expoli del Patrimoni al Pirineu i ha portat també alguns llibres de vell.
La parada de Cossetània és amplia i molt assortida. La col.lecció de guies Azimut tota desplegada fa impressió, però també els llibres fotogràfics, d'història i narrativa. L'editor, el Jordi FerréJ, ve del Liber i dimarts marxa cap a Frankfurt. Està preparant una festassa per celebrar el volum 100 de la col.lecció Azimut a la propera primavera. Comenta les dificultats del sector editorial català en aquest moments i se'l nota inquiet.
A la parada del CEC el Francesc Beato ens explica la situació de l'entitat i les crucials votacions del proper dia 30 d'octubre, on s'han d'aprovar uns nous estatuts que modifiquen aspectes importants del Centre. Li agradaria que el major nombre possible de socis votessin, ja que és un moment important de l'entitat. La UEC té parada pròpia on exposen la revista Excursionisme i els seus llibres. En Pascual Garriga ens explica el darrer viatge a una remota vall del Tíbet, mentre constata que el canvi de la revista està plenament consolidat.
De llibreters de vell com cada any hi ha en Jaume Cavallé, d'Andorra, amb bon material (m'agrada molt una primera edició de Les muntanyes de les Ametistes de Guerau de Liost luxosament enquadernada), encara que car, sense que enguany porti cap llibre excepcional. Davant meu li compren una primera edició d'un llibre del Kurt Diemberger que el comprador porta corrents a l'autor perquè li signi. Rodés porta material de vell variat, de preu una mica més assequible.
A la parada de la Feec els exemplars de la revista Vèrtex que es regalen volen, així com els calendaris de les diferents activitats que s'organitzen.
Saludem al Xevi Cortacans, de Muntanya de Llibres de Vic, potser l´únic llibreter que pot dir que ha hagut d'ampliar la botiga perquè li marxa el negoci. No tot són llibreters que tanquen. Al davant la gent de Piolet exposa els seus mapes, amb alguns fulls de llocs molt interessants que no estaven cartografiats, mentre al costat els nois de la web Pirineos3000 enguany venen llibres. Farell porta novetats de llegendes i l'Abadia de Montserrat salda llibres de motxilla encara.
A banda de tafanejar entre llibres i mirar de trobar alguna novetat un dels al·licients de la Fira es topar amb cares conegudes del món de la muntanya i autors de llibres. L'Anglada i la seva dona es passegen de parada en parada, tan cordials com sempre. En Guillamon i senyora, que han anat a la presentació oficial, també. L'Antonio García Picazo per fi s'ha deixat veure en un acte públic, acompanyat de la seva dona i filla. Està content amb el pas que ha donat de deixar d'autoeditar els seus llibres i de com el tracten a Desnivel. Amb un nas molt fi ha trobat un bon llibre de vell dels Alps que faltava a la seva selecta biblioteca. En Sergi Lara prepara un nou projecte amb Desnivel sobre les muntanyes del Tatras i en Jordi Longas que té a punt un nou llibre de travesses pel Pirineu a Desnivel i un nou projecte de la Garrotxa. En Josep Fatjó està preparant una Antologia de poesia de muntanya i ens explica que en Ramon Ribera-Mariné està preparant una reedició de la seva cèlebre guia de Montserrat amb nous itineraris circulars i les dades en Gps.
Després de la inauguració oficial el conseller Tresserres passeja per la Fira i saluda a les parades, acompanyat per l'Oriol Izquierdo, el director de la Institució de les Lletres Catalanes. És un home molt cordial i atent, que coneix les dificultats del sector i apunta possibles solucions. A la parada de la Feec li regalen uns exemplars de Vèrtex i en queda impressionat per la qualitat i el seu tiratge. L'Ernest Gutierrez molt discretament controla que tot rutlli a la perfecció i el Jordi Bou i el seu equip actuen amb molta professionalitat.
Durant el dia l'afluència de públic és constant i hi ha moments amb molta gent a les parades. La sensació és que hi ha força més moviment que d'altres anys. La Fira està molt ben organitzada. A l'exterior atraccions per nens, i altres parades donen molta animació. Fa goig contemplar la gernació de persones, de criatures i de converses. L'ambient és molt bó.
Valorant el conjunt de llibres exposats tres conclussions: ara és l'epoca de guies, de tot arreu i de qualsevol temàtica. Se'n publiquen més que mai. La narrativa i literatura de muntanya continuen tenint una existència marginal. Sort en tenim de les petites editorials que amb voluntat i esforç van cobrint espais. Per contra ens manca editorials potents per afrontar projectes ambiciosos.
Del que es parla darrera les parades apunto dues noticies importants. Per una banda un futur projecte per publicar finalment tots els senders de Catalunya entre la Feec i algunes editorials catalanes, acció clau per donar un fort impuls al món dels senders. L'altra és un comentari d'un llibreter de vell, a qui l'erudit Claude Dendaletche li han comentat que és possible que s'editi en edició no venal el llibre mític del pirineisme que mai ningú no ha llegit: Histoire d'un coeur, de Russell.
Després de passejar per les parades i mirar amb atenció els llibres exposats enguany em vaig endur de la Fira només poesia. Per una banda un petit lot de tres plaguetes que recullen alguns dels premis del Concurs de Poesia de Cantonigròs i de l'Aplec de Cabrera, així com un recordatori que fa pocs mesos es va fer de la inauguració d'una placa que s'ha posat a Puig d'Olena en record del poeta Marius Torres. L'altra llibre és un petit cofre fet des del Centre d'Art i Natura de Ferrera en record del darrer pallarès autòcton que hi vivia, recentment traspassat en un desgraciat accident. Sota el nom de Marsal de Farrera s'apleguen 15 fulls solts amb 15 poemes dedicats a homenatjar aquest pastor, un home que va fer un paisatge. Llibre selecte i delicat m'emociona per l'intensitat del sentiment i m'admira que des d'un poblet perdut del Pallars surtin obres d'aquesta qualitat.
Aquesta és la crònica apressada del dissabte. Pel que expliquen el diumenge l'assistència potser va ser superior encara, l'animació constant, les xerrades molt seguides i l'ambient excel.lent.
P.S. Acabor de descobrir que el Xiruqero-Kumbaia també en fa una ressenya aquí.
5 comentaris:
Era una data que tenia apuntada a l'agenda des de feia mesos, peró la malaltia d'un familiar m'ha obligat a perdre'm aquest esdeveniment. M'hagués encantat poder xerrar una estona amb l'Anglada lluny dels despatxos, i assistir a la xerrada del Kurt Diemberger. Potser l'any que ve hi puguem presentar alguna cosa interessant
Per cert, m'has fet obrir els ulls com taronges amb aixó de "Histoire d'un coeur".
Si tot va bé...¡¡¡quin any ens espera!!!
Efectivament, si es confirma el rumor i s'edita "Histoire d'un coeur" el 2009 amb motiu del centenari de la seva mort, caurà un mite de la bibliografia pirinenca. Ja ho veurem.
És estrany com, amb el que et fixaves en tot i tothom, t'ha passat desapercebut l'stand de la revista gratuïta Natura i Aventura que també estava a la fira. Aquesta revista, encara que jove, esta arrelant en força i va repartir equell cap de setmana vora els 2500 exemplars. M'extranya que tu no t'enduguesis cap.
Ah, i la revista és sempre gratuïta, no com el vertex, la de la FEEC a la que fas menció en varies ocasions que, encara que a la fira en regalessin els númers endarrerits, costa 4,6€.
Hola Jaume, em vaig fixar en l'estand de Natura i Aventura. És una revista que he seguit des del primer número i crec que feu una bona feina. Unicament no comparteixo els articles de 4x4, que crec que estan fora de lloc en una revista de natura.
Hola Enric. El tema dels itineraris en 4x4 han estat el debat principal també entre nosaltres des del principi, sobretot en el títol de la secció, doncs podia portar a confusió. Si es llegeix qualsevol dels articles de tot terreny es veu que simplement es plantegen itineraris a llocs preparats per l’accés en cotxe, i són una opció més per apropar el patrimoni cultural, històric i biològic del nostre país a aquells que no volen o no poden desplaçar-se en un altre mitjà. Mai hem plantejat aquesta secció com una activitat de conducció esportiva ni hem proposat itineraris per llocs on no està permès el pas de vehicles. Només cal veure els itineraris proposats per comprovar que son els mateixos recorreguts que els excursionistes i escaladors realitzen per apropar-se als indrets on practicar llurs activitats: d’Horta de Sant Joan al mas de la Franquets (pista asfaltada), El romànic de la vall de Boí (tot per carretera), de Begues a Olèrdola (pista de grava que travessa el parc), De Solsona al Santuari del Miracle (per carretera i camins ramaders), de Callús a Castelltallat (per la pista asfaltada que porta a l’observatori), de Siurana a Prades (pel camí vell)... Es pot comprovar que en tots els recorreguts es circula per carreteres o pistes adequades al transit de vehicles i que sovint son itineraris que les oficines de turisme recomanen per apropar la nostra riquesa històrica i cultural a qui desitgi descobrir-la.
Publica un comentari a l'entrada