En l'apunt d'ahir vaig oblidar assenyalar que aquestes reflexions no pretenen expressar, si més no pel moment, el que jo penso i les meves inclinacions personals, sinó el que veig, l'anàlisi que faig observant la realitat.
Després de constatar que l'excursionisme no es pot entendre sense la seva història, des de fa molt de temps hi reflexiono i he arribat a la conclusió que no sabria com definir l’excursionisme actual. Em penso que és un concepte massa ampli i inconcret i que en l'actualitat ha perdut bona part del seu sentit. És lògic que es pugui qualificar com a excursionista la Matagalls Montserrat i la renovació de la Flama de la Llengua Catalana alhora?
Des de mitjans del segle passat l'excursionisme ha ampliat el seu camp d'actuació cap a terrenys molt diversos, pel que es fa impossible una caracterització única. A grans trets crec que es pot parlar d'un excursionisme cultural i un altre d'esportiu. L'excursionisme cultural seria aquell que seguint la tradició es dedica a la recerca, la llengua, la literatura i la història, amb activitat també de descoberta geogràfica, mentre que l'excursionisme esportiu seria aquell que englobaria tots els esports de muntanya, des de l'escalada a les curses, sense oblidar l'alpinisme, la btt o el descens de barrancs, i evidentment el senderisme. En aquest camp hi ha practicants amb una vocació competitiva, a cops només de competició amb un mateix, altres dins de curses organitzades, però no necessàriament, ja que una bona part dels esports de muntanya no es practiquen amb objectius competitius, sinó pel simple gaudi.
No hi ha relació entre l'excursionisme cultural i l'esportiu? Si, la vocació per conéixer i descobrir un territori, geogràfic, cultural o humà, i sobretot la tradició i la història comuna. Hi ha uns valors, un llegat, una manera de fer les coses, d'entendre-les, de concebre-les, que porta el segell de l'excursionisme. Els valors que hi darrera de la Matagalls-Montserrat o de la Renovació de la Flama veuen de la mateixa aigua, l'excursionisme.
Tothom que participa en la MM n'és conscient? Probablement no, pel que m'atreveixo a afirmar que hi ha gent que fa excursionisme sense saber-ho, sense ser-ne conscients.
Si l'excursionisme ha sobreviscut més d'un segle es degut a que en cada moment s'ha anat adaptant a les circumstàncies de l'època, al context i a l'evolució social. Avui en dia la societat és clarament esportiva i competitiva. Per què l'excursionisme hauria de donar l'esquena a la competició i l'esport? Les activitats més clarament culturals no necessiten ara de l'aixoplug excursionista. Hi ha escoles, instituts, universitats i centres de recerca que poden fer molt més per la cultura que l'excursionisme. Crec que l'excursionisme cada cop serà un concepte més històric mentre els esports de muntanya aniran guanyant presència. El punt d'unió serà la manera de fer, els valors i el lligam amb la tradició.
Entrades
4 comentaris:
No tinc clar què és l'excursionisme. Crec més o menys haver entès que va ser, especialment ara fa 100 anys, però d'això ja fa molt temps.
Intueixo que l'excursionisme és:
- relatiu (depèn del moment, de les persones; de la cultura, en definitiva).
- una activitat existencial en el sentit etimològic del terme: situar-se fora d'un mateix per anar a trobar alguna cosa de la que -un mateix- forma part.
(ui, quina por!)
Seguirem
El teu primer escrit, “Què és l’excursionisme. I” va en la línia del que ens havíem proposat, segons em sembla, que no era altra cosa que definir l’excursionisme. M’hi convidaves amablement amb aquell “t’hi atreveixes?” en el teu comentari al meu post “Seguint la reflexió”.
Dic això perquè el segon article introdueix una variant que crec que podria canviar l’objectiu inicial, en dir : "En l'apunt d'ahir vaig oblidar assenyalar que aquestes reflexions no pretenen expressar, si més no pel moment, el que jo penso i les meves inclinacions personals, sinó el que veig, l'anàlisi que faig observant la realitat."
Això ens pot portar a parlar de dues coses diferents. Bé que lligades, però diferents
Una, la definició d’excursionisme.
L’altra què és l’excursionisme avui, la realitat d’avui, o bé, quines activitats fan avui les entitats excursionistes.
Per exemple, ens podríem plantejar: què és la caça? Com definim la caça?
I també ens podríem plantejar: com és la caça avui i aquí?
Crec que son dues línies, dos objectius, diferents.
Jo crec que és millor que em mantigui en la dinàmica engegada inicialment, la de l’intent de definició, reflexionant sobre les aportacions del teu primer article que crec que va en aquesta línia. I deixant per a més endavant, sense negar en absolut la importància i conveniència d'entrar en la segona formulació, el contingut de l’article “Què és l’excursionisme. II”.
Per cert, m’ha interessat molt el comentari d'en Francesc que conté dues característiques, una adjectiva –allò relatiu- i una substantiva, la segona.
Precisament en el primer article meu sobre aquest tema jo recomanava la lectura de la seva “Història Social de l’Excursionisme Català”. Espero que es compleixi el seu “seguirem” i intervingui.
Per mi l'excursionisme és el gaudi de la natura en totes les vessants possibles, tan emocionals com físiques.
Pujar una muntanya a 100 per hora sense pendre atenció a lo que t'envolta és tan trist com anar sense un mínim de preparació física,disfrutar 1 hora i renegar 6 més...
SaluT!
Publica un comentari a l'entrada