Què és l'excursionisme? I

Arrel de la Matagalls-Montserrat el company del bloc Xiruquero-kumbaia ha iniciat unes reflexions sobre el què és l'excursionisme, els seus límits i les seves característiques. Aquí i aquí podeu trobar el que ha escrit pel moment.

Cal agrair-li que en els temps que corren alguna persona s’atreveixi a reflexionar i teoritzar sobre l’excursionisme.

Per poder parlar sobre l’excursionisme és un bon exercici intentar acotar el seu concepte.

Segons el diccionari del IEC l’excursionisme és:

1m. [LC] [SP] Esport de fer excursions.
2m. [SP] Conjunt de les diverses activitats esportives que tenen com a camp d’acció la muntanya.

El mateix diccionari defineix el mot excursió com

1f. [LC] Acció de recórrer una certa extensió de país. Fer una excursió per Andorra. Van dedicar tota una setmana a fer excursions per Escòcia.
2f. [LC] Viatge breu de plaer, d’instrucció, d’exploració. Fer una excursió al Montseny. Una excursió científica.

Fins aquí les definicions lingüístiques. A partir d'elles veiem que avui l’excursionisme va lligat al fet de fer excursions i a l’esport. Però això no sempre ha estat així. En el seu origen l’excursionisme històrica estava totalment deslligat de l’esport. Em penso que per entendre correctament que és l'excursionisme cal remuntar-se al seu naixement. Hi ha prou llibres d’història de l’excursionisme per documentar-ho, però de manera molt sintètica crec que no és erroni afirmar que l’excursionisme neix en un marc delimitat pel Romanticisme i la Renaixença. Del Romanticisme agafa una nova mirada i valoració de la natura, mentre que de la Renaixença pren el seu sentit patriòtic, de recuperació del passat del país i una voluntat d’afirmació nacional. Cal no oblidar altres aspectes molt importants, com el cultural i científic.

A partir d’aquí l’excursionisme s’ha desenvolupat al llarg de més de 130 anys i si prenem com a data convencional el 1876, data de la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Aquest llarg preàmbul és per intentar fer palès que en aquest segle llarg d'història l’excursionisme sempre s’ha anat adaptant a les circumstancies socials, polítiques, culturals i econòmiques del seu temps. Per això durant unes èpoques l’excursionisme bàsicament consistia en anar a la recerca de monuments i ruïnes, més endavant en fer recerques científiques, un altre moment en descobrir i explorar el país, en la dura postguerra en lluitar en defensa de la llengua i la cultura catalana, etc.

L'amic Xiruquero-Kumbaia diu: “L’excursionisme és una activitat lúdica que té per finalitat fruir de la “descoberta”, coneixement i l’estima del país, per mediació de la seva natura, amb la que cerca un contacte “íntim”, i de la seva cultura, en les diverses expressions en que aquesta es manifesta en el territori.” Totalment d'acord, però no només és això.

Més endavant en la teva definició exclous totalment el component esportiu. Per què? Des del moment que hi ha una activitat física, perquè negues el component esportiu? Segons el diccionari de l'IEC l’esport és 1 m. [LC] [SP] Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes. Això és incompatible amb l'excursionisme?

Demà continuarà.