Lectures d'estiu VIII. Atajos del silencio

Prova de la meva obertura d’esperit i manca de prejudicis, vaig entretenir-me dues hores d’una tarda d’estiu llegint un llibret d’un cardenal de l’Opus comprat a una llibreria madrilenya setmanes abans .

Julian Herranz, a banda de destacat teòleg, membre de l’Opus, cardenal i persona que fa molts anys que es mou pel Vaticà, és un aficionat a la muntanya. Fruit dels seus anys de trescar per les muntanyes d’arreu del món, encara que principalment italianes, va publicar un llibret que són una mena d’apunts personals de muntanya on a partir d’excursions i ascensions escriu un poema evangèlic. És una obra que fa pastoral a partir d’anècdotes o fets de muntanya, des d’una perspectiva teologica i espiritual específica, de l’Opus. Haig de confessar que jo no he aconseguit entrar en la seva vivència de muntanya ni en la seva espiritualitat. Els poemes són una mica forçats, fets des d'una sensibilitat molt llunyana a la meva. En tot cas, que tot un Príncep de l'Església escrigui un llibre de muntanya és un fet curiós, encara que no hem d’oblidar que un Papa en va escriure un altre, molt millor: Achille Ratti va trescar pel Montblanc i el Montrosa abans de ser Sant Pare i va escriure un senzill llibret, Ascensions, que conté una fina sensibilitat i espiritualitat per la muntanya que em semblen molt superior.

Atajos del silencio. Julián Herranz, Ed.Rialp. Madrid, 2004. 148 pàgs.

P.S. Ahir esmentavem l'aparició a l'Avui d'un reportatge sobre alpinisme que no parlava d'accidents ni morts, sinó que donava una noticia amb tota normalitat. Avui hi afegim aquest reportatge sobre l'Everest fet des de Vilaweb. A veure si la presència de la muntanya als mitjans es comença a normalitzar.