Aquest matí ha tingut lloc a Collbató la trobada anyal del Grup Cavall Bernat. Des de fa 28 anys cada tardor se celebra, i tots aquells que han pujat al Cavall i que així ho volen poden comunicar-ho al Grup, enviar-hi una fotografia i en la diada de la Festa se'ls lliura una medalla commemorativa. És una mena de petit i selecte club que a l'excèntrica Anglaterra seria del tot normal, però que aquí sorprèn per la seva singularitat: aplegar a tots aquells que han pujat a una agulla montseratina.
La trobada se la va inventar el Josep Barberà, com una acció més de la seva veneració al Cavall. Arrel de la seva mort els seus companys, especialment el Joan Nubiola i el Josep Maria Torras, han mantingut l'esperit de la festa.
La meva primera escalada al Cavall té molts anys, massa, i mai m'havia preocupat d'anar a recollir la medalla, però enguany la insistència del Toni Ruiz ha aconseguit que hi anés.
La litúrgia és divertida, perfectament anacrònica, però per això mateix simpàtica. Tanmateix em penso que el més important de la Festa no és la medalla, sinó que simbolitza la festa més entranyable de l'escalada catalana. Tots els històrics de Montserrat hi són i no se la perden cap any. Impressiona veure reunits en pocs metres a noms com el Pany, el Nubiola, en Torras, Joan Cerdà, el Paquito Guillamon, el Toni Ruiz, mossèn Zayas o Tomas Santjust entre els veterans, o l'Armand Ballart, el Ricard Darder, el Josep Maria Esquirol o d'altres escaladors més joves.
Per l'ambient que es vivia m'ha donat la sensació que aquesta trobada en el fons és una celebració de l'amistat. La medalla, el Cavall i Montserrat no són més que l'excusa perfecte per retrobar-se, saludar-se i renovar l'amistat i el contacte entre molts escaladors. Per molts anys!
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada