L’ajuntament de Vielha ha signat un acord amb una immobiliaria (Hoque) per tirar endavant la reobertura de l’estació d’esquí de la Tuca. La Tuca es va inaugurar el 1972 i va tancar el 1987.
La inversió inicial prevista és de 45 milions d’€, amb la filosofia de convertir la nova estació en una estació urbana, a la que s’hi pugui accedir a peu des de Vielha. Es preveu que el domini esquiable tindrà 10 remuntadors, una capacitat de transport de 18.710 persones/hora i un domini d’entre 30 i 40 quilòmetres. Es preveu la construcció d’una nova zona residencia, amb 562 vivendes, equipaments comercials, 2 o 3 hotels, un gran aparcament subterrani i locals comercials, així com un equipament docent. Evidentment tot es farà dins de les més estrictes normes de sostenibilitat ambiental i nul impacte paisatgista.
Fins aquí la noticia. Però com sempre moltes preguntes. Calen noves estacions d’esquí al Pirineu? Cal una nova estació d’esquí a la Val d’Aran? Hi caben noves edificacions a Vielha? No hi ha manera de fer entendre a les administracions que ha arribat el moment de promocionar opcions de turismes dolces i realment sostenibles, que afavoreixin el contacte amb la natura? No hi ha ningú capaç de mirar a llarg termini i no el possible benefici immediat? No hi ha coratge per plantejar alternatives al model econòmic de desenvolupament? Per què no poden deixar en pau a la muntanya?
Entrades
5 comentaris:
Es inútil.El diner no respecta muntanyes, llacs, oceans ni persones.El món és decadent per la pròpia decadència de la majoria dels homes. Sort d'aquestes espurnes de sentit comú i llibertat com la d'aquest blog, tantmateix necessari pels esperits inquiets.
És inutil. Mentre hi hagi diners pel mig, i gent omplint-se les butxaques, només fem que cridar enmig del desert. El mal que fan a la muntanya em dol com si me'l fessin a mi, el que em molesta és la hipocresia: "sostenibilitat" "respecte", etc...avui dia aquestes paraules són suficientes per tenir el vist-i-plau de l'opinió pública, la que s'ho mira des del sofà i que potser algun dia gaudirà dels serveis de l'estació.
No hi ha res a fer des de la paraula.
David
És cert que cada notícia d'aquest ordre causa un cert desànim.
En canvi, jo crec que sí que hi ha res a fer.
El dia que l'excursionisme tingui les idees clares i es constitueixi en grup de pressió, hi haurà a fer i molt. Però em temo que la majoria de nosaltres també estem "en el sofà", com diu en David.
Menys ciment i més natura!
Jo es que dinamitaria la major part d'estacions d'esquí..., digueu-me salvatge...
Veig que tots estem en contra de projectes com aquest. Hi ha quelcom a fer? Penso que si, cadascú des de la seva posició pot fer alguna cosa. Des de denunciar-ho o no anar a esquiar a aquestes estacions. El que es tracta es anar creant una nova conscincia conservacionista per tal que aquestes coses cada cop estiguin més mal vistes i tinguin menys acceptació social. El diner és poderossíssim, però no invencible. En tot cas estic segur que un parell o tres d'hiverns sense gaire neu ho aturarà tot.
Publica un comentari a l'entrada