1 d’octubre del 2007

Aran III. La Tuca

L’ajuntament de Vielha ha signat un acord amb una immobiliaria (Hoque) per tirar endavant la reobertura de l’estació d’esquí de la Tuca. La Tuca es va inaugurar el 1972 i va tancar el 1987.

La inversió inicial prevista és de 45 milions d’€, amb la filosofia de convertir la nova estació en una estació urbana, a la que s’hi pugui accedir a peu des de Vielha. Es preveu que el domini esquiable tindrà 10 remuntadors, una capacitat de transport de 18.710 persones/hora i un domini d’entre 30 i 40 quilòmetres. Es preveu la construcció d’una nova zona residencia, amb 562 vivendes, equipaments comercials, 2 o 3 hotels, un gran aparcament subterrani i locals comercials, així com un equipament docent. Evidentment tot es farà dins de les més estrictes normes de sostenibilitat ambiental i nul impacte paisatgista.

Fins aquí la noticia. Però com sempre moltes preguntes. Calen noves estacions d’esquí al Pirineu? Cal una nova estació d’esquí a la Val d’Aran? Hi caben noves edificacions a Vielha? No hi ha manera de fer entendre a les administracions que ha arribat el moment de promocionar opcions de turismes dolces i realment sostenibles, que afavoreixin el contacte amb la natura? No hi ha ningú capaç de mirar a llarg termini i no el possible benefici immediat? No hi ha coratge per plantejar alternatives al model econòmic de desenvolupament? Per què no poden deixar en pau a la muntanya?


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Es inútil.El diner no respecta muntanyes, llacs, oceans ni persones.El món és decadent per la pròpia decadència de la majoria dels homes. Sort d'aquestes espurnes de sentit comú i llibertat com la d'aquest blog, tantmateix necessari pels esperits inquiets.

David ha dit...

És inutil. Mentre hi hagi diners pel mig, i gent omplint-se les butxaques, només fem que cridar enmig del desert. El mal que fan a la muntanya em dol com si me'l fessin a mi, el que em molesta és la hipocresia: "sostenibilitat" "respecte", etc...avui dia aquestes paraules són suficientes per tenir el vist-i-plau de l'opinió pública, la que s'ho mira des del sofà i que potser algun dia gaudirà dels serveis de l'estació.
No hi ha res a fer des de la paraula.
David

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És cert que cada notícia d'aquest ordre causa un cert desànim.
En canvi, jo crec que sí que hi ha res a fer.
El dia que l'excursionisme tingui les idees clares i es constitueixi en grup de pressió, hi haurà a fer i molt. Però em temo que la majoria de nosaltres també estem "en el sofà", com diu en David.

Aka ha dit...

Menys ciment i més natura!
Jo es que dinamitaria la major part d'estacions d'esquí..., digueu-me salvatge...

efaura@xtec.cat ha dit...

Veig que tots estem en contra de projectes com aquest. Hi ha quelcom a fer? Penso que si, cadascú des de la seva posició pot fer alguna cosa. Des de denunciar-ho o no anar a esquiar a aquestes estacions. El que es tracta es anar creant una nova conscincia conservacionista per tal que aquestes coses cada cop estiguin més mal vistes i tinguin menys acceptació social. El diner és poderossíssim, però no invencible. En tot cas estic segur que un parell o tres d'hiverns sense gaire neu ho aturarà tot.