Al voltant de la festa de Sant Jordi la Secció Excursionista del Foment Martinenc, de Barcelona, i dins del programa de celebració del seu centenari, ha organitzat tres taules rodones sobre temes relacionats amb la cultura excursionista. La primera va ser sobre les revistes de muntanya, la segona sobre els butlletins d’entitats i la tercera sobre les guies excursionistes.
Assisteixo a la primera, monogràfica sobre les revistes de muntanya a casa nostra. A la taula els directors de les tres principals revistes. Jordi Martorell per Excursionisme de la UEC, Ferran Alexandri per Muntanya del CEC i Jaume Ferràndez per Vèrtex de la Feec. Cada director fa una senzilla exposició de la realitat de la seva revista, de les interioritats i del procés d’elaboració. Són revistes diferents, amb un grau de professionalització molt diferent i amb una empresa editora al darrera amb intencions també molt diferents. Tanmateix hi ha uns trets de fons que es repeteixen. Hi ha dificultat per trobar bons col·laboradors, a la gent li costa molt escriure, i encara més, escriure bé. La dependència o independència de la direcció i del consell de redacció envers les entitats mare exigeixen a cops una certa dosi de diplomàcia i entesa. El procés industrial d’elaboració d’una revista (redacció, maquetació, fotomecànica, impressió, distribució) té uns costos molt elevats, creixents, i de difícil repercussió. El finançament és limitat. Costa trobar un equilibri en els continguts, ja que hi ha molts articles de viatges i expedicions arreu del món i pocs de la geografia catalana. Ningú té clar com ha de ser o serà la convivència d’una revista en suport paper amb la web. Són mitjans complementaris o antagònics? Es planteja la possibilitat d’una revista comercial d’excursionisme en català, com Descobrir Catalunya, Sapiens o Nat. Sembla clar que seria difícil. Els lectors ja estan ben servits per aquestes capçaleres i la inversió financera per treure una nova publicació és molt elevada amb unes expectatives incertes. Es suggereix una possible col·laboració entre publicacions, però més enllà de la bona voluntat no es concreta res.
Un acte senzill i modest, fet des de la base d’una entitat petita de barri, però que permet constatar que en els darrers deu anys les revistes excursionistes han fet un tomb en positiu molt notable. Els reptes de futur són grans, les incerteses també, però cal continuar mirant endavant amb la major ambició i exigència possible.
Aquí una ressenya de la taula rodona sobre guies excursionistes.
Entrades
5 comentaris:
A les revistes de muntanya hi trobo a faltar escrits de caràcter més personal, no tant centrats en el/s fet/s com en la forma de sentir-los o d'interpretar-los. Textos amb una certa voluntat literària, al marge de la importància de l'activitat. Quasi tot el que apareix a les revistes de muntanya són ressenyes i descripcions d'itineraris amb introduccions molt esquemàtiques, i també explicacions de "gestes" esportives poc elaborades a nivell textual. Les revistes, alehores, es converteixen en simples manuals d'ús i fonts d'informació. Les arxives pensant en consultar-les algun dia, però no pel plaer de rellegir els seus continguts. Què en penses?
Jaume Ll.
Totalment d'acord amb el comentari que fa en Jaume Ll.
Entenc que les Revistes no han d'allunyar-se de "l'utilitarisme" que impera arreu i que, per tant, han de tenir un cert tarannà periodístic, però això no treu que es nodreixin d'articles més literaris, més personals. Articles que transpirin de cultura excursionista.
Amb la voluntat de ser modest, però tocat pel pecat de la supèrbia, en posaré un parell d'exemples:
1.- En les publicacions periòdiques: Escrits a la Revista Taradell
2.- A la xarxa: lluisdetaradell.net
Benvolguts Jaume i Lluís, comparteixo personalment el que dieu. Tanmateix una cosa són els desitjos personals i una altra la realitat social.
I la realitat social diu que ara es fa més activitat que mai i que la gent vol fer activitat. Per tant és lògic i normal que les revistes majoritariament es decantin cap a la proposta d'activitat. La segona realitat social es que la gent llegeix poc, molt poc, i per això cada cop més les revistes van evolucionant cap a publicacions amb molta fota i poc text. I en tercer lloc cal dir que malgrat aquestes dificultats, quan una revista intenta introduir a les seves planes alguns textos de reflexió, opinió o literaris, topa amb el problema de trobar autors capacitats per escriure. És dificil escriure, molt difícil, i hi ha poquisssims autors capaços de produir textos d'opinió o literaris per a una publicació periòdica.
Fixeu-vos que dels centenars de blocs del món de l'excursionisme i els esports de muntanya que existeixen a l'actualitat en català la immensa majoria són ressenyes d'activitats o piades i són contadíssims els que escriuen, reflexionen o intenten fer literatura.
Em penso que aquesta és la realitat, mal que ens dolgui.
Tanmateix no tots ens hi resignem. Per això us puc avançar que en breu trobareu a la xarxa (en paper els costos ho fan impossible) una proposta sobre excursionisme i esports de muntanya centrada en la reflexió, l'anàlisi, la literatura i la cultura. Ja us ho anunciarem. I evidentment estareu convidats a participar-hi.
Aquesta proposta que insinues em desperta un gran interès. Sí, no ens podem resignar i cal treballar de valent perquè no es perdi la dimensió reflexiva, literària, cultural i, si em permets, fins i tot, filosòfica de l'excursionisme i la muntanya. Molt agraït per la invitació.
Benvolguts: estic totalment d'acord amb tot el que dieu. Jo afegiria que, en general, la tendència dels mitjans de comunicació escrits és la d'acabar fent articles d'opinió. Per què? Doncs senzillament perquè la TV i la ràdio són "informació immediata" i els diaris no. Per tant crec que les revistes de muntanya han d'anar dirigides, com molt bé dieu tots, cap a la reflexió, la denúncia, l'opinió en general i que siguin realment, un mitjà de COMUNICACIÓ entre excursionistes, escaladors, etc.En definitiva: mantenir la cultura excursionista (muntanyenca en general) que prou falta que ens fa.
Publica un comentari a l'entrada