2 d’abril de 2008

Matinal montserratina


Diumenge vam fer una matinal montserratina a Agulles. Arreplegar unes poques hores per a treure a passejar la canalla i veure si li agafen gust a això de caminar. Només arribar a Can Maçana ens trobem amb una gentada. Avui fan això de la plantada d'arbres més gran de Catalunya entre Catalunya Ràdio i els de Territori i Paisatge. Mentre ens posem les botes ho mirem. Fa la pinta de massa ben organitzat, massa artificial. Sembla un part temàtic de la bona consciencia.

El recorregut d'avui és senzill. Des de coll de Guirló passem per sota la Foradada i la Cadireta, deixem el corriol a coll de Porc i ens enfilem per la canal del Miracle. Cal agafar-se una mica amb les mans i posar bé els peus i la canalla xala de valent. A la carena ens rep un vent fort i fresc i decidim anar a dinar al refugi d'Agulles, tot entretenint-nos amb les agulles, de formes inversemblants i records d'antigues escalades.

Retorn sense cap problema fins a Can Maçana novament. La canalla ha tirat perfectament, s'ha divertit i nosaltres amb ells també. Mentre em trec les botes em miro els plançons que han plantat aquest matí. Tiraran endavant? Penso llavors en els plançons que aquest matí primaveral hem portat a Montserrat? Els agradarà això de la muntanya i l'excursionisme? El temps ens ho dirà...


3 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Enric, els plançons de dues cames segur que tíren endavant amb amor per la natura després d'aquesta excursió tan bonica que els hi vas muntar, dels altres plançons ja no n'estic tan segur...però el que importa és la intenció i l'educació de pòsit que deixen aquestes accions.
Salut i muntanyes!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Que tinguis sort!
De moment, i ja son adults, els meus plançons com diu en jaumeppiqueras, no han anat per aquest camí.
Altra cosa és el respecte a la natura, però...

josep fatjó ha dit...

Totalment d'acord amb en Jaume. Jo en tinc una bonica mostra a casa i sense presses ni forçant la màquina, m'han demanat i encara em demanen, sortir d'excursió o anar a fer alguna escalada. I és que quan una cosa es mama de petit, sempre en queda un pòsit de gran.
Tinguem esperança amb aquests plançons.