Vèrtex especial

M'ha sorprès molt gratament el darrer Vèrtex rebut. És l'especial, el número monogràfic que cada any es centra a una zona de muntanya. Fins ara s'havia dedicat a algun massís o comarca catalana o veïna, però ara ha fet un salt i està dedica integrament al País Basc. Per a mi ha estat un petit descobriment. Conèixer una altra zona de la península, a priori sense grans muntanyes, tractada com s'exposa al Vèrtex, m'ha interessat especialment. Les il·lustracions magnífiques, els textos escrits per bons especialistes i el treball de redacció excel·lent.

Quatre elements a destacar:

1-. Ara que aquí parlem tant de paisatge, la geografia profundament humanitzada del País Basc segurament hauria de ser una referència.
2-. El muntanyisme basc és relativament jove, no té ni 100 anys, i en qualsevol cas, força més jove que el català.
3-. El ressò social del muntanyisme basc és molt més potent que aquí.
4-. No trobeu a faltar sorprenentment a algun alpinista i himalaista de renom en l'article d'Andoni Arabaolaza?

Felicitats a la redacció per aquest número especial!

El proper dia 30 en fan una presentació pública a Barcelona

Ecodiari

El passat dia 14 d’abril naixia un nou diari digital a la xarxa, Ecodiari. Impulsat per diversos col.lectius conservacionistes i ecologistes vol informar de les noticies i debats socials des d’una perspectiva lliure i transversal. En paraules del seu director, Xavier Borras, L'EcoDiari es reclama com a publicació independent del pensament ecologista per a la nova era solar, amb la voluntat de ser una eina d'informació, d’investigació i d’anàlisi de la realitat ecològica, principalment de la nació catalana, perquè, tot trabucant la famosa frase de Jacques Ellul, cal pensar localment i actuar globalment, i aquest és el sentit del nostre dir i fer”

Per anar seguint..

Revistes de muntanya: taula rodona

Al voltant de la festa de Sant Jordi la Secció Excursionista del Foment Martinenc, de Barcelona, i dins del programa de celebració del seu centenari, ha organitzat tres taules rodones sobre temes relacionats amb la cultura excursionista. La primera va ser sobre les revistes de muntanya, la segona sobre els butlletins d’entitats i la tercera sobre les guies excursionistes.

Assisteixo a la primera, monogràfica sobre les revistes de muntanya a casa nostra. A la taula els directors de les tres principals revistes. Jordi Martorell per Excursionisme de la UEC, Ferran Alexandri per Muntanya del CEC i Jaume Ferràndez per Vèrtex de la Feec. Cada director fa una senzilla exposició de la realitat de la seva revista, de les interioritats i del procés d’elaboració. Són revistes diferents, amb un grau de professionalització molt diferent i amb una empresa editora al darrera amb intencions també molt diferents. Tanmateix hi ha uns trets de fons que es repeteixen. Hi ha dificultat per trobar bons col·laboradors, a la gent li costa molt escriure, i encara més, escriure bé. La dependència o independència de la direcció i del consell de redacció envers les entitats mare exigeixen a cops una certa dosi de diplomàcia i entesa. El procés industrial d’elaboració d’una revista (redacció, maquetació, fotomecànica, impressió, distribució) té uns costos molt elevats, creixents, i de difícil repercussió. El finançament és limitat. Costa trobar un equilibri en els continguts, ja que hi ha molts articles de viatges i expedicions arreu del món i pocs de la geografia catalana. Ningú té clar com ha de ser o serà la convivència d’una revista en suport paper amb la web. Són mitjans complementaris o antagònics? Es planteja la possibilitat d’una revista comercial d’excursionisme en català, com Descobrir Catalunya, Sapiens o Nat. Sembla clar que seria difícil. Els lectors ja estan ben servits per aquestes capçaleres i la inversió financera per treure una nova publicació és molt elevada amb unes expectatives incertes. Es suggereix una possible col·laboració entre publicacions, però més enllà de la bona voluntat no es concreta res.

Un acte senzill i modest, fet des de la base d’una entitat petita de barri, però que permet constatar que en els darrers deu anys les revistes excursionistes han fet un tomb en positiu molt notable. Els reptes de futur són grans, les incerteses també, però cal continuar mirant endavant amb la major ambició i exigència possible.

Aquí una ressenya de la taula rodona sobre guies excursionistes.

Rivista della Montagna

S’anuncia una remodelació de la clàssica Rivista della Montagna italiana, editada per Vivalda. Després de 38 anys la revista canvia. Nou nom, a partir d’ara RdM, nova maqueta, més paginació, color i nous continguts. En aquest nou primer número un monogràfic sobre el canvi climàtic a la muntanya. La mirarem.

Fa massa temps que el panorama de les revistes de muntanya europees està una mica ensopit. A França, altres temps a l’elit, s’han reduït les capçaleres i les que resten segueixen per inèrcia. A Itàlia sembla que quelcom es comença a moure. Els països germànics i anglosaxons juguen la seva pròpia lliga. A casa nostra a algunes capçaleres no els aniria malament una certa sacsejada.

Falten idees? No hi ha mercat? Què vol llegir el públic actual? On s’ha de situar una revista especialitzada en el nou context marcat per Internet?

Renovar-se o morir!

Més novetats en el món de les publicacions

Poc abans de les vacances d’estiu un mail del mateix Sergi Ramis informava que deixava la direcció de la revista El Mundo de los Pirineos per encetar una nova etapa professional. Vol tornar a viatjar i poder exercir de periodista de carrer i no tant de despatx. No abandona la residència al País Basc. El seu lloc serà ocupat per la seva col.laboradora principal.

Em penso que és de justícia reconèixer la seva tasca en aquesta revista. Sergi Ramis va arribar a El Mundo de los Pirineos quan el projecte ja havia nascut i estava consolidat. Era una iniciativa que volia importar la filosofia de la revista Pyrénées Magazine al castellà. L’aposta era atractiva, original i novedosa, però no acabava de trobar el to ni l’estil. Era una revista feta amb més voluntat que encert, amb massa errors i precipitacions. El Sergi Ramis li va aportar una gran professionalitat, rigor i seriositat. El nivell mitjà de la revista ràpidament va pujar, i des de llavors ha mantingut el llistó molt alt. El treball de la imatge, l’orientació dels continguts, la tria dels col·laboradors i la producció industrial han millorat notablement de la seva ma. Ara El Mundo de los Pirineos és una publicació molt ben feta, amb una planificació modèlica, uns continguts variats i una producció gràfica excel.lent. Aquests són mèrits que s’han d’apuntar al treball del Sergi Ramis i que la seva successora haurà de saber mantenir.

I parlant de novetats en el món de les publicacions periòdiques cal esmentar que aprofitant el seu desè aniversari, aquest setembre la revista Descobrir Catalunya es fa un rentat de cara. Una renovada maqueta, un nou grafisme, alguns col·laboradors nous, un recent canvi de director per encarar una nova etapa d’una publicació que va marcar època en el moment de la seva aparició però que té una formula una mica fatigada. Bona sort.

Canvis a Pòrtic i a l'Altair

El tsunami provocat per la venda d’Edicions 62 a Planeta i Enciclopèdia Catalana ha generat un terrabastall en el món editorial català. Les sorpreses, canvis i novetats es van succeint, i de noves que en vindran. N’esmentem dues.

Per una banda el nou Grup62 ressuscita el segell Pòrtic. Després d’un any i mig del darrer títol i una vida en els darrers temps molt esllanguida l’Isidor Cònsul n’agafa les regnes, amb l’intenció de rellançar-lo i posar un peu en el sector de llibres de muntanya, excursionisme i natura. Sortiran algunes guies i d’altres sorpreses. A seguir.

En segon lloc la revista Altair (de viatges) trenca la seva aliança amb l’Editorial 62, que havia cedit la capçalera al grup Cultura 03, i torna al comandament estricte dels seus fundadors, l’Albert Pedrol i el Josep Maria Barnades, és a dir, es desvincula de l’editorial i passa a dependre de la llibreria. El darrer número serà el 48 (juliol i agost) però a partir de la propera tardor dependrà estrictament de l’equip fundacional, amb els mateixos noms que fins ara al capdavant, però amb absoluta llibertat de cap consigna editorial i amb tota la intenció de recuperar l’esperit original.

S’ha creat un conflicte entre els titulars de l’Altair i el grup 03 que ahir es va fer públic, encara que feia temps que es coneixia. El grup Cultura 03 deixa Altair i aposta per una nova capçalera en el camp dels viatges de la ma de Lonely Planet. És a dir, des de Sapiens Publicacions (que edita les revistes Sàpiens, Nat, Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina) es publicarà la traducció d’una revista de Lonely Planet, juntament amb Geoplanet, el segell de Planeta per les guies de viatge. En el llançament d’aquesta nova revista s'ha intentat perjudicar a Altair, confonent als subscriptors (havien arribat a dir que Altair desapareixia, veure aquí la carta oberta) i negant les dades d’aquests al nou equip de direcció, fins el punt que no s’hi han pogut posar en contacte. Els advocats de les dues parts feia setmanes que estaven en negociacions per mirar de solventar-ho, però davant de la manca d’acords ahir la gent d’Altair va decidir fer una roda de premsa per esbombar-ho, sense que pel moment des de Cultura 03 hagin desmentit cap de les dures afirmacions fetes.

Hi ha moviments, alguns lletjos, i n’esperem de nous per la propera tardor. Els anirem seguint.

Pyrenaica catalana

La revista Pyrenaica, editada per la federació basca de muntanya, acaba de treure un número dedicat monogràficament a Catalunya. Són catorze articles, ben treballats, rigorosos, atractius, dedicats a presentar les muntanyes catalanes més enllà del Pirineu. Hem estat uns quants els que hem col·laborat amb els companys bascos, que han fet una aposta per Catalunya que els hem d’agrair.

Als catalans i a Catalunya ens convé obrir-nos des d’una perspectiva de plena normalitat, convidant a conèixer el que tenim, oferint-nos i mostrant-nos tal com som. En aquest cas com a muntanyencs ensenyant i presentant les nostres muntanyes, acollint als muntanyencs bascos que de ben segur vindran a caminar per aquí. A cops més que discursos i reivindicacions cal exercir la normalitat i el treball.

I una petita trampa. Quin és el lloc de la foto de la portada, que està mal indicat als crèdits?

CadiPedraforca 2

Per què he passat una molt bona estona llegint el segon lliurament de la revista CadiPedraforca, que esmentava aquí? D’acord que els articles estan ben treballats, els continguts són variats i la maqueta agradosa. D’acord que tinc una predisposició favorable a tot el que arriba del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. D’acord que m’atrau l’evocació d’un món antic, d’uns costums, d’unes feines, d’unes persones, d’unes èpoques i d’una geografia estimades. Però em pregunto si té sentit aquesta mirada enrere. Cal recrear-se en un passat a cops mitificat, però dur, cruel i difícil? No seria millor mirar cap al futur? Però és pot encarar l’esdevenidor oblidant el passat? Es pot estimar quelcom sense voler conèixer-lo a fons?