15 d’abril de 2008

El Roc de Frausa


A Cèret és dia de mercat. Nosaltres deixem el poble enrera, entre camps de cirerers florits. Les cireres de Cèret són molt apreciades i hi ha la tradició que una tria de la primera collita s'envia directament al president de la República com a signe de deferència. Imagino enguany al Nicolas compartint les cireres amb la Carla.


Per una pista enquitranada anem guanyant alçada. El bosc és magnífic. Cireres i altres arbres fruiters florits, alzines, castenyers, faigs i algun avet. Ahir va ploure i des de la cota mil la neu va agafar. El Canigó, omnipresent, llueix amb un blanc immaculat. Deixem el cotxe al costat de l'Estela dels Evadits, un momument per recordar la desfeta de la guerra. Allí comencem a caminar entre el bosc, encara sense fulles, malgrat que a les branques apunta la primavera que vol esclatar amb força. Finalment, després d'algunes voltes, trobem el GR10 i el seguim. Pel vessant nord, enmig d'un bosc d'arbres enormes, blocs, molsa i neu, en una raconada esplèndida, anem progressant. És magnífic. La primavera que vol renéixer després d'una dia de pluja. No hi ha millor espectacle a la natura.



Arribem al coll del Pou de la neu. Malgrat que estem a tocar del Roc de Frausa avui anem amb preses i no ens hi podem arribar. Ens aturem un moments a ganyipar dalt d'una punta. Al peu el santuari de les Salines, el pantà de Boadella, la plana empordanesa i el golf de Roses. Al darrera tota la plana rosellonesa. Vista dilatadissima, panorames immensos. Silenci i contemplació. Tanmateix hem de retornar apressats. Mentre camino entre el bosc de faigos i castanyers penso que darrera de qualsevol revolt ens pot sortir Bosch de la Trinxeria, que es movia per aquests rodals lliurament, que eren casa seva. Hi tornarem amb mes calma.