18 d’abril de 2008

Al vent de les aigües



A començament del 2007, parlàvem aquí del projecte Via Rubricatus que l'artista Jordi Rocosa ha anat fent al llarg del riu Llobregat. És una proposta molt peculiar, discutible i discutida, però innegablement innovadora.

Ahir en Joan Solà en va parlar a la seva columna setmanal a l'Avui. Va poder contemplar una "performance" al Cavall Bernat i ho explica amb molta gràcia.

Aquí el seu text:
Si no heu vist mai un noi o una noia penjats en una paret vertical no sabeu la meitat de l'emoció que es pot experimentar a muntanya. Ho teniu ben fàcil: pugeu a Montserrat qualsevol diumenge, enfileu el camí­ de Sant Joan a Sant Jeroni i deixeu vagar la vista. O bé preneu des de Santa Cecilia el camí­ que puja per la canal Plana (vigilant de no perdre el viarany, llevat que tingueu al davant una deessa que us obre camí­ per alguna xemeneia impossible), i anireu contemplant des de diferents punts de la banda nord l'imponent "Cavall Bernat" (i no caldrà pas que us expliquin que "cavall" és l'eufemisme de "carall"):un cop a dalt, gireu a mà dreta i tresqueu fins al caire mateix de l'ermita de Sant Antoni, on el "cavall" se us dreçarà majestuós, perillós, voltat de timbes; i veureu tot d'aranyes humanes arrapades de manera increïble en aquell cilindre impertèrrit coronat amb una Moreneta. Aquesta Moreneta substitueix la que fa anys i panys algú va "robar", us diu un escalador que espera torn, amb mitja rialleta que haureu de saber interpretar. "Bernat" sembla que vol dir 'voltat de timba': seria una deformació o simplificació de "baranat", encara que potser no hi és aliè el nom "Bernat", que en el món folklòric i imaginatiu tenia un valor genèric de cosa o persona. Aquí­ realment hi escauria de manera paradigmàtica així de "baranat", però no ho veig
clar en altres casos de cavalls o penyals Bernat.

Si haguéssiu pujat aquí­ dalt el proppassat 6 d'abril, hi hauríeu ensopegat els escaladors Pau Rofes, Ivan Arjona i Manuel Sanmartí que hissaven fins dalt un girell (una mena de vela giratòria semicircular) de dimensions considerables, muntat en un marc de ferro: un cop instal.lat a dalt, damunt la Moreneta, i fet el ví­deo del cas, el van tornar a desmuntar i avall de nou. L'acció es titulava "Moreneta al Vent de les Aigües" i era una de les moltes accions que durant dues anyades s'han fet de punta a punta del Llobregat, en homenatge a un riu beneficiós, laboriós i fins artista, com es palesa amb la meravellosa escultura que és tota aquesta muntanya i especí­ficament aquest penyal singular. El conjunt
d'intervencions es titula "Via Rubricatus" i és un projecte de l'artista Jordi Rocosa, subvencionat per la Diputació de Barcelona. El dia 27, si us pica la curiositat, actuaran al Pont del Diable de Martorell, cap a les dotze.

Com que aquesta gent foguejada em cauen bé, mentre feien els preparatius de l'ascensió i ens explicaven el guió, jo els vaig explicar això de "Via Rubricatus", que no ho tenien clar. De fet, trobo el tí­tol estrany: si de cas, hauria de ser "Via Rubricata", amb l'adjectiu concordat amb el nom. "Rubricatus" és el nom llatí­ del nostre riu i vol dir 'rogenc', pel color terrós de les seves aigües.
A causa de les dues erres (r-r), la primera es va dissimilar en l-("Lubricatus"), que en català va donar ll- ("Llobregat"). És de la mateixa famí­lia de paraules que "rúbrica" (que es feia amb tinta vermella) i "rubor", "ruboritzar-se" 'envermellir'.