24 d’abril de 2008

Marcant senyals


Posa una mica més de pintura. Vigila amb el regalim. Al tanto que ha quedat massa curt. Aquest pinzell no llisca prou. La pintura s'està assecant. Agafa millor a la pedra o en un roc? Ho posem aquí o més enllà?
No, no és una classe de pintura. No, són alguns del comentaris de dissabte passat. Amb els companys de Cam Base vam anar a remarcar un PR al Penedès. Des de la Bleda fins Sant Marçal, passant per la Múria, sota l'esguard del Castellot, a Castellvi de la Marca. Terra de vinyes perfectament arranglerades, algunes oliveres esparses, de troncs nuosos. El dia radiant, un ventijol refrescant, la companyia grata i acollidora, els nens contents de jugar amb la pintura i els senyals. Una diada rodona i una modestissima i anònima aportació d'una colla de persones a la comunitat excursionista.

PS. No s'haurien de limitar els PR i GR per l'asfalt?


5 comentaris:

Rafel ha dit...

Tots els camins són bons. Quina mania en pintar-los. Això no és art (de traçar itineraris) sinó una castració de la creativitat.

jaumeppiqueras ha dit...

Com a opinió, Rafel, respectable, però és això la teva opinió, que no comparteixo del tot. La xarxa de senders té la seva utilitat i la manera de marcar-los està ben pensada i consensuada pel comité de senders de la FEEC. El problema està en l'abús en el marcatge per part de qualsevol grup pintant a qualsevol lloc i sense criteri, a mí tampoc m'agraden els camins balisats, disfruto mes ajudant-me amb el mapa i la bruixola, però respecto el marcatge dels senders ja que reconec són d'utilitat per a molta gent que s'inicia en el senderisme o l'excursionisme.

ernest ha dit...

Només volia precisar que els que senyalitzem a CAM Base (parlem de GR, PR i SL),sempre hem estat molt crítics amb la senyalització de senders que hem anat trobant al llarg de les nostres sortides: abús de marcatge, manca de respecte envers els arbres, regalims, ... o fins i tot algunes "bestieses" que no podem entendre i que son de jutjat.
Farts de tot això fa tres anys, vam decidir, sense deixar de criticar, començar a col·laborar amb el comité de senders per intentar posar-hi remei, aportant el nostre petit grà de sorra. Per nosaltres, la millor recompensa ha estat veure que en els últims tres anys hi ha hagut un clar canvi de mentalitat en la manera de senyalitzar senders.
No voldria acabar sense demanar-vos que no deixeu de criticar, ja que aquesta serà una de les raons que faran que tinguem més cura al senyalitzar i per tant, una bona xarxa de senders, millor senyalitzada i sobretot, i el més important per a nosaltres, molt més respectuosa amb l'entorn.

enric faura ha dit...

Rafel, tens raó, tots els camins són bons, els pintats i els verges. A la muntanya hi caben tots, els seguidors de GR/PR i els que es deixen guiar per la seva creativitat i segueixen senderes no marcades.
Crec que els GR/PR tenen una funció molt clara i efectiva. Tanmateix com diu l'Ernest, cal pintar-los correctament i amb sobrietat, posant només els senyals imprescindibles.
En tot cas jo seria molt més crític amb els GR/PR que segueixen massa asfalt. Aquests camins caldria replantejar-los.

xavi ha dit...

Jo sóc força nou en això de l'excursionisme i si m'hi he aficionat ha sigut en gran part per les facilitats que m'he trobat amb els senders marcats. M'ha donat una seguretat que si no l'hagués trobat potser encara estaria caminant pels voltants de casa meva i punt, doncs he sigut totalment autodidacta o millor dit "automotivador", fins que no he trobat una colla aficionada. Així que no entenc massa aquest debat que teniu. Algú m'hen pot fer cinc cèntims? és clar que ara també disfruto fent servir una mica la meva intuició a la muntanya, si no pot semblar que estem en una mena de "parc tematic", però no se, no ho entenc massa... Per sort no recordo haver-me trobat amb cap animalada a l'hora de senyalitzar els senders.