9 d’abril de 2008

Tarda cultural

Deixo la bicicleta a la parada del Bicing de la plaça Catalunya de Barcelona i em barrejo amb les riades de turistes bàrbars recremats pel sol, ja alguns en calça curta o samarreta de futbol. Cada cop em sento més estranger a la meva pròpia ciutat. Vaig cap a la presentació del llibre Historia social de l’excursionisme català. El franquisme d’en Francesc Roma.

Primera parada a la biblioteca de l’Ateneu, a tornar un llibre i a recollir-ne un altre. La darrera reforma ha deixat la biblioteca com una veritable bombonera. És un goig anar-hi. L’Ateneu avui està de festa. Es concedeix el Premi Crexells i el jurat sorprèn amb un autor molt jove i una obra molt moderna, gens clàssica.

Continuo Rambla avall. Breu parada a la Virrenia. S’hi presenta un llibre sobre el Bestiari Català editat per Cims edicions. Breu salutació al Jordi Quera, l’editor. M’explica que és el primer llibre que aplega en imatges tot el bestiari de colles i festes majors. Més de set-centes fotos. Està força ple. Felicitats.

Continuo cap al carrer Hospital. A la residència del CSIC es fa la presentació. Poc públic però selecte i entès. Obre la presentació Lluís Calvo, director de la casa i antropòleg de prestigi. Sap del que parla i s’ha llegit el llibre. Xavier Medina, de la Facultat de Ciències de l’Esport de la Blanquerna exposa el llibre i finalment l’autor explica amb detall com l’ha fet i que ha trobat.

En destaco algunes idees per a mi importants. L’excursionisme, en contra del que tradicionalment s’ha dit, no es va oposar en conjunt al règim franquista. L’excursionisme no va fer gaire política. Alguns dels actes més coneguts no responien a una voluntat clara d’oposició. Això és un mite que fa temps que es perpetua sense un fonament real. L’excursionisme durant el franquisme va fer un gran salt cap al vessant esportiu i va obrir la porta a la competició. Encara que la majoria dels protagonistes d’aquella època ja han explicat els fets, són grans, alguns han mort i per tant de la memòria oral no cal esperar gaires sorpreses, encara resten molts arxius per obrir on si que poden sortir grans sorpreses. Finalment, la història de l’excursionisme fins ara s’ha escrit des d’una perspectiva molt determinada però potser ja és l’hora que es pugui abordar des d’una altra perspectiva, menys ideologica i carregada de prejudicis, més professional i seriosa. La vetllada s’allarga durant una bona estona. L’acte té un nivell notable.

Ja fosc, de retorn cap a casa, als bars de les Rambles els turistes es miren un partir de futbol. Quin contrast. Certament hi ha molts móns en aquest món!