L'amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra

L'estiu de 1949 un grupet de joves catalans marxa a fer una travessa pels cims del Pallars i l'Aran. El Joaquim Cabeza, el Josep Llaudó i el Josep Milà són alguns d'ells. A cada cim deixen escrits de caire catalanista i en català. De retorn són denunciats per un grup de Falangistes, detinguts i empresonats a Balaguer i jutjats. Són expulsats a “perpetuitat” de qualsevol entitat excursionista i castigats.

Aquests fets lamentables, ara impensables, però del tot naturals en aquells temps, durant molt de temps es van anar amagant amb la major discreció, per no perjudicar encara més als protagonistes. Amb l'arribada de la democràcia van començar a sortir a la llum i es va fer un cert reconeixement públic a alguns dels protagonistes. La FEEC i la FEDME van fer un acte públic de desgreuge i van readmetre amb tots els honors a en Milà. Aquí una entrevista al Vèrtex. En Joaquim Cabeza va escriure un llibret fa cosa d'un parell d'anys explicant la seva vivència dels fets, i ara en Josep Milà, un ferm pagès del Penedès, de la mà d'en Francesc Roma, ho explica des de la seva perspectiva, afegint detalls de la seva vida excursionista i d'uns temps que ara ens semblen impossibles però no són tan llunyans. Per això m'agrada especialment el títol. L'amor a la muntanya per sobre de guerres, represàlies i càstics. Demà es presenta a Vilafranca del Penedès aquest llibre, a les vuit del vespre a la seu del C.E. Del Penedès.

Tota una generació d'excursionistes catalans, homes i dones d'una peça que en els anys més foscos i durs del franquisme van ser fidels als seus ideals, a la seva llengua, a la seva pàtria, van pagar un preu alt per això. Encara que tard poc a poc es va fent justícia i per això em fa una especial il·lusió la presentació de demà. Per donar les gràcies a aquesta generació que ha estat un exemple de coherència i fidelitat a uns ideals, malgrat el preu personal que ha hagut de pagar. Són un exemple a no oblidar.