Poc abans de l’estiu es va publicar als diaris una noticia que va passar desapercebuda. Després d’uns anys molt difícils per l’afectació del pestivirus, la població d’isards pirinencs es recupera. A partir dels recomptes primaverals es constata un augment de les xifres absolutes d’isards, per sobre dels sis mil exemplars, però sobretot un augment del 5 al 10 % de naixements respecte a l’any anterior.
Les xifres de les quatre reserves són les següents: la Cerdanya ( 179 exemplars), Cadí (1.276) Freser-Setcases (3.177), Alt Pallars (1.982).
Més enllà de les dades, els agents rurals creuen observar una millora progressiva dels animals en general en inspeccions oculars.
Esperem que l’any vinent continuï la tendència i que ben aviat el terrible pestivirus d’aquests darrers anys sigui només un mal record.
Som molts els que ens trobaríem més sols a la muntanya sense isards.
2 comentaris:
És cert, ens fan sentir acompanyats en un marc que a vegades ens aclapara. Els muntanyencs sempre esperem veure isards en les sortides pirinenques, i la veritat és que en els darrers temps hem notat els efectes funestos de la malaltia de què parles. La gracilitat i l'elegància d'aquests animals fan que la muntanya, per a mi, encara sigui més bella i alhora em fan adonar de la meva torpor i artificiositat humanes.
jaume ll
La notícia és boníssima. Tu diràs! Suposo que som una bona colla els qui veiem en l'isard un animaló carregat de virtuts i que mai no ha patit la nostra humana feixuguesa i ineptitud natural per trescar amb desimboltura. Sempre me'ls he mirat amb afecte, simpatia, curiositat, enveja... amb ulls d'infant i també de contemplador adult empedreït.
Publica un comentari a l'entrada