6-. Cal redefinir el concepte. Donar-li un nou sentit, un nou abast, un nou contingut. Cal trobar un nou llenguatge, una nova forma d’expressar-se i oferir-se a la societat. Reivindicar l’excursionisme històric però adaptant-lo als nous temps i reclamar la seva refundació. Es parlava d’excursionisme perquè hi havia excursionistes. Si ara no n'hi, de què hem de parlar? L'excursionisme ha de crear un nou relat, connectat amb la realitat social i amb el llenguatge, signes i símbols que hi ha avui al carrer.
Ara no es parla ni reflexiona sobre l’excursionisme perquè no hi ha excursionistes o són molts pocs els que se’n senten o s’hi identifiquen. Però jo penso que hi ha molts més excursionistes del que sembla i molts que no ho saben en el fons són excursionistes.
L’excursionisme és una soca més que centenària que ha tingut diverses branques i aquestes branques avui són els esports de muntanya. Tots, des de l’esquí al descens de barrancs, el btt, el senderisme, l’escalada, les curses de muntanya o inclòs el parapent han nascut de l’excursionisme. I molts dels seus practicants hi ha arribat des de l’excursionisme clàssic i d’altres des d’altres àmbits esportius i socials.
Per què no un nou Congrès Excursionista per refundar i renovar l’excursionisme? Ara és el moment.
7-. Com podem renovar l’excursionisme. Si volem triomfar cal fer-ho mirant sempre de crear complicitats socials. No es pot donar l’esquena a la societat i als interessos de la gent. I no s’ha de renunciar al passat, important i prestigiós. Cal reformular conceptes vàlids en un nou context. Tot va molt de pressa i accelerat perquè vivim en una societat molt dinàmica. No ens podem quedar immòbils en ideals del passat. Cal consensuar valors i objectius transversals que puguin atreure a molts.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada