17 de desembre de 2008

Excursionisme. Unes reflexions II

BLOC 2008

4-. Què és avui l’excursionisme? Ningú ho sabria definir. Cert pessimisme i derrotisme entre els clàssics. Perplexitat excursionista? Incertesa pel futur. Moltes i moltes preguntes. Poques respostes o cap, perquè la conceptualització és molt pobre. No hi ha reflexió ni pensament. Moltes incerteses. Indefinició. No sabem que som com excursionistes i això no crea ni neguit ni desconcert. Crisi i abandonament teòric. El més greu és que els excursionistes no som massa conscients d'aquesta situació.

L’excursionista com a subjecte està desorientat i abandonat i l’excursionisme com a teoria està també abandonada, sense pensar-hi. No hi ha quasi ningú que pensi o vulgui pensar qui és un excursionista i que ha de ser l’excursionisme. L’excursionisme no té doctrina, ni ideari ni marc conceptual. L’excursionisme ha estat durant un segle un ideari comú, un lloc d’encontre, un comú denominador, però ara no. Excursionisme liquid (Bauman) ? En la societat del coneixement i en el segle de la informació sembla que tots els conceptes siguin banals, sense objectius, ideals o filosofia a seguir.

5-. Paradoxa. Ara hi ha més practicants d’esports de muntanya que mai, més entitats que mai, més federats que mai, però menys gent que es consideri excursionista. En un moment d'èxit evident dels esports de muntanya que neixen de l'excursionisme, en un moment de gran bonança quantitativa de practicants, més desconcert que mai.


3 comentaris:

jaume ll ha dit...

Fins fa uns quants anys, el terme excursionisme servia com a marc de fons de les activitats de muntanya. Els practicants d'aquestes, per molt que estessin força especialitzats en una d'elles (escalada en roca, alpinisme, excursionisme clàssic, esquí de muntanya...), "sentien", amb una certa vaguetat, que eren excursionistes. Ara no. El "senderisme" i el "treking" han substituït fins i tot l'activitat que semblava més irreductible de l'excursionisme. Com molt bé dius, crec que hauríem de pensar què "volia" dir "excursionisme" quan aquest concepte era vigent, és a dir, entendre la concepció de fons que sostenia i articulava una determinada pràctica, perquè això ens permetria pensar millor el significat i el sentit del terme en la situació actual. De totes maneres, crec que hi ha una cosa clara: l'excursionisme (i fins i tot el muntanyisme) ja no podrà ser mai més una idea englobadora com havia sigut. Si volem mantenir viu el seu esperit, haurem d'identificar el seu espai propi, singular, diferenciat, entre les diverses activitats que se senten autosuficients. Crec que es tractaria de clarificar què té d'especial fer excursionisme avui en relació a totes les altres activitats que ja no se'n senten part. Que consti que no tinc una opinió clara al respecte, però em sembla que la primera cosa que s'hauria de fer és abandonar absolutament el llast de la mentalitat competitiva. Els valors excursionistes són més profunds, més originaris. No ens hauria d'importar gens que l'excursonisme fos minoritari. Amb una consciència clara de qui som i què volem, podríem ser sòlids. No hauríem de deixar de pensar en el tema i t'agraeixo que l'hagis plantejat.

Aka ha dit...

Per mi excursionisme és una forma de conèixer el pais de la forma que més m'agrada, anar a la muntanya...
És digui excursionisme, alpinisme, muntanyisme, senderisme, trekking...., termes que moltes vegades són confusos per mi, ostres! Veritablement no sé que faig!!!
Jo, si m'haig de descriure diria que sóc muntanyenc, i això ho engloba tot!
O no... :-S

Marc ha dit...

Crec que el concepte clàssic d'excursionisme va néixer en un determinat moment fruit de determinats factors socials, demogràfics, culturals, econòmics,... d'un determinat moment de la història.

La Renaixença cultural va portar noves inquietuts al voltant del propi territori. La bonança econòmica va propiciar-ho. L'accés a noves formes de comunicació (cotxes,...) encara que precaris van facilitar la movilitat. La informació que va venir d'altres països on l'excursionisme estava més consolidat,... Tot són factors que van fer sorgir un moviment que unia moltes sensibilitats (culturals, geogràfiques, patriòtiques,...) I va ser una elit qui va generar aquestes noves inquietuds.

Actualment la situació ha canviat molt. La majoria de les persones tenim accés a molta més informació, les comunicacions són fàcils,... hi ha menys a descobrir. La nova inèrcia de la societat, més individualista, amb menys inquietuds i aquestes més banals, ens porta a un canvi de valors.

Per a molts gaudir de l'entorn natural (diguem-ne excursionisme, esports de muntanya,...) és una activitat freqüent, de cada cap de setmana. No s'intel·lectualitza aquesta activitat, simplement es gaudeix.

I cadascú hi troba el seu propi sentit, sigui una visió més clàssica de l'excursionisme, una visió competitiva, una visió només lligada a l'oci,...

I crec que totes són acceptables, sempre que mantinguem uns mínims de convivència i conservació del medi.

Crec que hem d'entendre i conèixer la història i els valors pretèrits, però que també hem d'acceptar els canvis, i potser no cal que ens qüestionem tant qui som com a col·lectiu, sinó què ens esperona a cadascú individualment.