15 de desembre de 2008

El Montseny com a pretext

BLOC 2008

Les Agudes i el Turó de l'Home

A mitja setmana una foto en una web em fa recordar la seva màgia. Ha nevat al Montseny i llueix com una magnòlia. Dissabte puc esgarrapar unes hores als embolics humans i a les nou recullo a Taradell al seu ós més famós. No fa massa fred i els núvols ens fan pensar que no farà bon dia. Tanmateix tirem amunt. La boira es va espessint però tot just passat coll de Bordoriol es fa el miracle. Apareix un sol radiant.




Coll Pregon
BLOC 2008

A Sant Marçal només hi ha dos cotxes i ens endinsem a la fageda camí del Matagalls. Els faigos desfullats són uns troncs nuosos i avui estranyament brillants. La neu, quatre dits, hi posa el decorat. Les Agudes i el Turó de l'Home s'alcen imponents, blancs, massissos. L'arribada a Coll Pregon és una festa. Una taca blanca immaculada enmig del bosc, un recer de bellesa i harmonia, avui especialment acollidor. La darrera pitrada es deixa fer ràpid i només sortir del recer arbrat ens rep el vent violent. Però l'espectacle estètic ens fa oblidar les penalitats.




Collet de l'home mort
BLOC 2008

Les boires cobreixen Catalunya però per sobre el sol llueix, creant unes tonalitats finissimes amb el joc del blanc de la neu i dels núvols, en un espectacle d'estètica grandiosa. Només les puntes de Montserrat i a l'horitzó el Pirineu ben blanc, del Canigó ventat al Cadí aclofat, sobresurten. Al cim ens arrasarem darrera la creu però el fred és intens i als pocs minuts hem de marxar. Intentem sadollar-nos de la llum, del joc de la neu amb la boira, de la immensitat d'horitzons, de la plasticitat d'aquesta bellesa. De retorn fem una petita variant i des de coll Pregon ens aboquem pel vessant nord, per gaudir una estona més de la fageda nevada. Fem un glop d'aigua a la font del Mosquit i a la del Llop i arribem a coll de Joanes ben freds però més feliços que un xínxols.



Matagalls
BLOC 2008

El Montseny com a pretext, perquè no cal anar massa lluny per a viure l'amistat, la bellesa, la llum de la natura, la neu i les boires, els cims i els paisatges que ens identifiquen, i poder dir novament com mossèn Cinto que avui hem petjat i contemplat “totes les muntanyes que el meu cor estima”.




1 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quina sort poder escapar-se de la rutina per gaudir d'aquest espectacle!