Excursionisme. Unes reflexions I

Amb motiu del centenari de la creació de la Secció d'Esports de Muntanya del CEC, el dimarts 16 de desembre m'han convidat a una sessió commemorativa a fer-hi una xerrada. Els organitzadors no volien tant parlar de la història de la secció, sinó de la situació actual i de les perspectives de futur de l'excursionisme, ja que el CEC està en un profund procés de revisió de les seves estructures que comporta canvis difícils. Seguidament ressenyo sintèticament en diversos apunts algunes de les idees que vaig exposar, amb l'esperança que ajudin a la reflexió i generin debat.

1-. Aquest cent anys de la secció de muntanya i també del Cec, ha estat un segle també de l’excursionisme català. Moltes de les característiques i trets de l’evolució de la secció han estat de l’excursionisme en general.

2-. Quina ha estat l'evolució de l'excursionisme? De manera molt sintètica:

2.1-. Naixement de l’excursionisme amb uns objectius patriòtics, culturals i científics. Molt lligat a l’ideari de la Renaixença. Però també lligat a una metodologia ‘positivista’: sense coneixement objectiu del país no és possible estimar-lo. És important que l’excursionisme faci una descripció científica del país, no tradicionalista, no mítico-clerical només.

2.2-. Amb el tombant de segle, i n'és una mostra la fundació de la Secció d'Esports de Muntanya del CEC, arriba de manera molt incipient el component esportiu. Fins a la guerra civil es va aprofundint en aquest component i té un objectiu clar de coneixement del país.

2.3-. La guerra civil significa un trencament però durant la postguerra l'esportivització es va consolidant, ja era sòlida en els anys 30, i es consolida sota el franquisme. Hi afegeix en els seus objectius una militància clara en defensa de la llengua i la cultura catalana.

2.4-. Des de la transició l’excursionisme va perdent els seus components socials, culturals i de compromís amb el país i va accentuant el component esportiu. Neixen i s'expandeixen els diversos esports de muntanya. I alhora es produeix una vulgarització (turisme de muntanya?) inevitable, degut a una certa massificació i creixement quantitatiu de practicants.

2.5-. Amb el segle XXI hi ha una explosió del component esportiu i competitiu.

3-. Hi ha profunds canvis socials que afecten a l'excursionisme. Convé no oblidar que l’excursionisme primerenc fou cosa ‘urbana’, de nois i noies de ciutat. Això vol dir que mira el país amb una distància etnològica, ajudava el flocklore i la consciència nacional. L’excursionisme neix, a més, quan s’estan ‘divorciant’ la ciutat (Barcelona /industrial/escèptica) i el país (agrari/catòlic/pairal).

Per tant hi havia més interès a mirar el país abans (fins 1960) que ara, perquè el model urbà ha triomfat arreu. En aquest sentit l’extensió del cotxe utilitari (el 600) marca un abans i un després, no només per a l’excursionisme, sinó per a tota la cultura popular.

Avui tota Catalunya és ‘Catalunya-ciutat’ i els models i les modes urbanes, fins i tot en el vestir, en l’ús de tecnologies. Ara el Pirineu no és un lloc llunyà, i encara menys, exòtic. Per tant inevitablement s’havia de difuminar l’element cultural/etnològic, per créixer el plantejament esportiu/turístic. Avui el marc geogràfic de l’excursionisme ja és tot el món. Es fa ‘treking’ pel Nepal com abans s’anava al Pirineu. Això afebleix la identificació excursionisme/país.