Voltors

M’aturo a ganyipar prop d’un roc per protegir-me del vent en un racó amagat del Pla d’Anyella. Un gran ramat, de més de cinc-cents caps pastura arreu. Vaques i vedells amunt i avall, amb les esquelles en un concert inacabable i harmònic. Prop hi ha les despulles d’una vaca. Mig esventrada, fa dies que és morta. Els budells li pengen entre les costelles, els ulls no hi són i un gran trau al darrera fa feredat. La fortor és notable. Els voltors que tot el dia m’han fet companyia hi fan cap. Primer dos, un parell de nous arriben uns minuts més tard, un darrer finalment. Cinc voltors majestuosos es dediquen a picotejar les despulles d’aquesta pobre vedella, cadascú per la seva banda. Picossada rere picossada la van esventrant, s’aparten uns metres mentre amb el bec desfan la pell del tall i hi tornen. Les vaques i vedells continuen menjant herba i rumiant impassibles, sense alterar-se ni espantar-se, ni pensar que potser demà seran elles el plat d’aquest àpat. No és un espectacle macabre ni morbós. Aquí dalt és un fet senzillament natural i lògic. La vida fa el seu curs. I jo retorno cap a casa.