26 de setembre de 2007

Moguda al Cec

El Centre Excursionista de Catalunya, l’entitat degana del món excursionista, viu moments agitats. Fa un parell d’anys va entrar un nou president, en Josep Manuel Puente, un home inicialment llunyà a l’entitat i desconegut per a molts. Amb un cert desconeixement de les interioritats del Centre i de molts aspectes del món excursionista, poc a poc ha anat agafant el pols a la situació.

Fa uns mesos tocava la renovació de la meitat de la junta, degut a un peculiar sistema electoral que obliga a la renovació parcial de càrrecs cada dos anys. S’hi va presentar una candidatura jove, amb idees renovadores i que proposava una colla de canvis. Algunes forces vives de l’entitat es van espantar i es va muntar a corre-cuita una candidatura alternativa, formada per gent de confiança i encapçalada pel Francesc Beato. Després de molts anys va haver-hi votacions i va guanyar la candidatura que podríem anomenar “clàssica”.

Però aquell fet va obrir la caixa dels trons i la presidència va prendre consciència que calia fer uns canvis estructurals a l’entitat. En primer lloc canviar el sistema electoral i evitar aquestes renovacions parcials, que pot portar a conviure en una mateixa junta directiva a dues línies diferents o clarament oposades. En segon lloc cal posar ordre en el conjunt de seccions que formen el Centre, que amb el temps s’han anat convertint en petits regnes de taifes o repúbliques independents, amb juntes i pressupostos propis i on la mateixa Junta Directiva molts cops no hi pot incidir. A cops arriba a semblar que el Centre sigui purament una federació de seccions. I finalment cal espolsar moltes teranyines d’aquella casa, trencar amb vicis i inèrcies del passat i plantejar un procés de renovació real poder donar resposta a les noves demandes socials.

En les darreres Assemblees s’ha plantejat el tema i només l’anunci dels canvis que vol dur a terme la presidència han agitat les aigües d’una entitat tradicionalment tranquil·la on ara hi ha una certa revolta. El primer esglaó d'aquest projecte passa per canviar els Estatuts i una comissió ha elaborat un esborrany de nous estatuts i ja té llest un projecte definitiu.

El darrer editorial de la revista Muntanya el president deixa anar afirmacions gruixudes:

... els nous estatuts ens han de permetre treure al Centre de l’ensopiment i d’immobilisme en que es troba per diversos motius: la necessitat de renovació dels seus directius, l’escassa presència de joves, el degoteig de socis dels darrers anys i el trencament entre la base dels vocals i la mateixa Junta.” ... “Els Estatuts actuals no permeten redreçar la situació per la ineficàcia dels òrgans de govern, que es veuen bloquejats per interessos personals i que no responen a les necessitats de tots els socis i sòcies, i encara menys als que la nostra societat ens demana.”...”El Centre, que sempre ha estat pioner, ara està adormit.”


Déu n’hi do!

El proper 30 d'Octubre està prevista una Assemblea Extraordinària que ha de votar aquest nou Estatut. Els dos punts claus de la nova proposta són: mandat de la junta directiva per 4 any en una sola candidatura, suprimint l'actual sistema de renovació parcial cada dos anys, i en segon lloc eliminació de les juntes de les seccions. Només existiria la Junta Directiva i una mena de vocals de cada secció.

La idea es que si s'aproven els Estatuts es plantejarien unes noves eleccions amb molta rapidesa, potser a començaments del 2008, per que una nova junta pugui aplicar tots els canvis. Aquest procés de renovació s'acompanyaria amb una substancial millora en la professionalització dels serveis del Centre, el primer pas del qual seria el nomenament d'un nou gerent amb dedicació completa.


Ara bé, si l'aprovació dels Estatuts fracassa, suposadament l'actual Junta hauria de dimitir i donar pas a un nou equip amb un nou projecte. En aquests moments el resultat és incert i previsiblement ajustat. Algunes seccions s'hi oposen aferrissadament, altres són neutres i poques hi estan a favor. Entre la massa social activa i vinculada a l'entitat (la minoria) el debat és viu i hi ha posicions per a tots els gustos, però en general els ànims estan alterats.


El CEC es troba immers en un dur procés de canvi. Cal que sàpiga deslliurar-se del pes del seu brillant passat que l’atenalla i encarar el futur. Això implica renúncies i sacrificis personals dolorosos que són imprescindibles i s’han de dur a terme amb encert per una part i generositat per l’altra. L’actual president ha fet una diagnosi correcte i té clar quines són les bases que s’han de posar per possibilitar el canvi i la renovació que l'entitat necessita. La seva aposta és ferma i molt valenta. Sembla que tingui voluntat d’arribar fins el final. Les resistències internes seran dures. El perill de trencament real. El desafiament enorme. Ho anirem seguint...


3 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Vaja "sarao" que teniu muntat al CEC! al meu centre, la UES de Sabadell ja hem passat aquesta fasse i sortosament amb bons resultats, les entitats excursionistes s'han d'anar professionalitzant cada cop més i convertir-se en entitats de serveis, sino ho fem així, desapareixeran sota el romanticisme menjats per les botigues de muntanya i associacions més dinàmiques que múnten activitats de cara al client...costa d'entendre, però el camí va per aquí...a nosaltres ens ha costat però sembla que ja es té assimilat, hi ajuda el president que tenim l'Àngel artigas i els seus companys de junta, que ho ténen molt clar, a la UES ja tenim un gerent profesisonal.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És un bon tràngol. Tanmateix ho és, i cal desitjar que la sortida sigui la “millor” per a una entitat com el C.E.C., que podem considerar el porta-estendart del nostre excursionisme.
Malhauradament però, quan les diferències son d’aquesta magnitut, aparentment irreductibles, la formulació d’una candidatura de consens es fa molt difícil.
Val a dir que, en la meva opinió, tot i que, en principi, no és pas desitjable, la possibilitat d’un trencament jo no la consideraria, d’antuvi, tràgica: si tant radicalment oposades son les posicions, fins i tot pot ser convenient. A la vida de les entitats excursionistes hi ha hagut de tot, unions d’entitats i divisió d’entitats. I si cadascú ha trobat el seu camí, perfecte.
Una altra cosa son els personalismes que es donen en tota societat humana, que en més d’una ocasió han arraconat a un segon pla criteris de direcció o de filosofia societària. Aquests, son els que fan més mal.

enric faura ha dit...

Certament és un moment convuls per l'entitat. Jo estic amb el Jaume. Cal coratge per posar-se al dia i trencar amb inèrcies del passat. I com diu el Xiruquero, superar personalismes.
Ho seguirem.