15 de setembre de 2007

Matagalls-Montserrat



Mentre escric aquestes ratlles molts centenars de caminadors, prop de 2.500, hauran sortit de coll Formic camí de Montserrat. Aquest cap de setmana és el de la Matagalls-Montserrat, la caminada de resistència més popular i veterana, potser la única coneguda pels que no són estrictament del gremi de muntanya. Qui tingui curiositat, pot tafanejar per la web i especialment les estadístiques de l'any passat i se'n farà una idea bastant cabal de la moguda.

Molts dels que aniran frescos pel Pla de la Calma, començaran a notar-se les cames a partir del Pla de la Garga, arribaran cansadets a Sant Llorenç Savall, patiran en la travessa de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac i si arriban a Monistrol encararan la darrera pujada al Monestir esgotats però contents i feliçós d'assolir el seu objectiu, potser no sabran l'origen d'aquesta caminada. Hi he pensat al llegir el bloc de l'Albert, Akas Blog, on recorda amb tota justicia que la primera caminada del Matagalls a Montserrat va ser idea de mossèn Jaume Oliveras, que la va fer el 1904, ja fa més de cent anys, i en reprodueix l'escrit original.


A més a més enguany se celebra el cinquantè aniversari de la mort de mossèn Oliveras. És una celebració que ha passat amb massa discreció. Només un article al Muntanya del mes d'Agost, on s'esmenta un aspecte tangencial de la seva biografia, com un viatge que va fer per l'Africa de cacera amb en Juncadella, una petita celebració el dia de la Mare de Déu d'Agost a la capella de la Renclusa aquest estiu i un interessant article biogràfic que sortirà al Vèrtex de desembre són pel moment els únics recordatoris.

És una pena, ja que Oliveras va ser un dels excursionistes més interessants de la seva època. Caminador incansable, alpinista agosarat i protagonista principal dels fets dels llamps de l'Aneto que va provocar la mort de dos muntanyencs el dia que s'havia d'inaugurar el refugi de la Renclusa i que va reflectir magistralment al llibre Els llamps de la Maleïda, un dels clàssics de la literatura de muntanya catalana més potents i d'obligada lectura.

A banda de la seva vocació de capellà la seva vivència de la muntanya era clarament esportiva, i va superar les tendències contemplatives o científiques de l'excursionisme de la seva època. Les seves agosarades ascensions als Encants, a l'Aneto, i arreu del Pirineu són important per la manera de com la va fer. Sense material, amb una tècnica rudimentària però un coratge i un valor incalculable, Oliveras va ser un grandisim muntanyenc que es mereix tota la nostra admiració i record.

Esperem i desitgem que molts marxaires puguin acabar la Matagalls-Montserrat d'enguany, però estaríem contents si alguns d'ells coneixen la figura, biografia i bibliografia del mossèn grimpaire gràcies a aquesta caminada.


3 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Certament, molts dels que fan la Matagalls-Montserrat actualment desconeixen el perquè de tot això, amb molt d'encert el Club Excursionista de Gràcia va prendre el repte de mosèn Jaume Oliveras, "no sé si el jovent d'avui dia serà capaç de repetir aquesta travessa..." i va começar a organitzar-la, a l'inici era un repte excursionista que m'atreïa, tan per la questió esportiva, com pel fet diguemne espiritual, d'entomar el repte...la he fet fins a cinc vegades consequtives, fins que veïent el caire que anava prenent he preferit desmarcar-me, a l'actualitat s'ha massificat, és més una proba atlètica que excursionista...ja no es puja al cim de Matagalls, per raons òbvies, per cert...per a mí ja no és el que era, però caldria informar als que hi córren de com va començar tot això i així de pas donar a conèixer més l'obra de mossèn J Oliveras;
L'obra l'Aneto i els seus homes de Jean Escudier CEC, és una molt bona font d'informació sobre mossèn J Oliveras, els relats de l'ascensió a l'Aneto els he rellegit un munt de vegades.

enric faura ha dit...

Hola Jaume, veig que has captat el que volia insinuar en el meu text de manera molt subtil.
La MM ha agafat una deriva on sembla que només comptin les xifres, les aparicions als mitjans de comunicacions i els récords. Cada cop té menys de l'esperit inicial de mossèn Oliveras. Tanmateix no es pot dir gaire.
En fi, signe d'uns temps competitius, mediàtics i sense massa record per la història.

Aka ha dit...

Hem arrivat Enric! :-), al blog n'he posat la crónica.