Francesc Gurri és un veterà excursionista, lligat de tota la vida al CEC i destacat geògraf. Persona inquieta i moguda, coneix com a pocs tota la geografia catalana. Ho sap tot de qualsevol comarca, poble, muntanya o contrada. És un pou de coneixements i és sorprenent com domina el país i les anècdotes que pot explicar.
A l’arribar a la jubilació de la seva vida laboral a la Diputació de Barcelona ha publicat un llibret on explica alguns dels fets on ha participat o s’hi ha vist implicat per raó de la seva feina. Va participar activament en el procés de creació dels diversos parcs naturals de la provincia de Barcelona, i en aquesta obra, relata divertides anècdotes i facècies d’aquesta època, retratant amb un tó irònic però ajustat, a les autoritats del final del franquisme i una manera de fer i de treballar poc rigorosa, impulsiva e intuïtiva, que malauradament sembla que encara domina a l’administració pública.
Amb un humor irreverent i constant relata com un director general va quedar penjat dalt d’un cingle en una visita d’inspecció al futur parador de Sau, com la Pilar Primo de Rivera cercava un lloc per instal·lar una residència femenina del Frente de Juventudes al futur parc de Sant Llorenç i ell ho intentava evitar o una divertida juguesca que va acabar en l’elaboració d’uns goigs en honor a Sant Rupestre Menhir.
Lectura lleugera i agradosa, plenament humorística, retrata uns personatges i una època passada sempre amb un to sorneguer. Llàstima que no hagi gosat o volgut explicar fets més importants que de ben segur serien importants per la història.
Memòries d’un funcionari de segona. Francesc Gurri. Autoedició. Barcelona 2006, 64 pags.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada