28 de setembre del 2007

Aran I


Montcorbison entre els núvols


Diumenge passat a mitja tarda, des de la bassa d'Oles camí de la vall de Geles, quan les boires s'obrien les muntanyes treien el nas, quatre rovellons s'amagaven entre les soques, al bosc els bedolls es barrejaven amb els avets, els primers colors de la tardor dauraven les fulles dels avellaners, l'home que portava la sal als cavalls saludava, un ventet fred anunciava l'entrada de la tardor, les falgueres regalimaven aigua, i quan els núvols s'obrien l'Aran resplandia.




Dimecres va caure la primera nevadeta de la temporada, entre 15 i 20 cm al Pirineu Central. El C.Ll. des de Vielha envia aquesta foto del Montcorbison enfarinat. Gràcies, amic.




3 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Avui he rebut "Vèrtex". Enhorabona, és una magnífica revista, en tots els sentits. Bon paper, ben escrita, ben muntada, ben ilustrada i editada... Això deu ser cosa del seu director. Necessàriament ha de ser un home trempat, amb les idees clares, molta il·lusió, molta saviesa i, com a mi m'ha demostrat, molta generositat.
No hi ha lloc per una columna filosòfica.

Gràcies.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquestes tonalitats suaus de la tardor tenen pinzellades de melangia. Una fotografia molt bonica.
Aviat vindràn aquells torrats espectaculars del, per exemple, Collsacabra.

efaura@xtec.cat ha dit...

Si vols veure les primeres tonalitats tardorenques del Collsacabra pots aprofitar el cap de setmana vinent i treure el nas a la Fira del Llibre de Muntanya de l'Esquirol.

Gràcies Gregorio, els teus elogis crec que són exagerats.