Inici d'any a muntanya

Mitja Europa enceta cada any gaudint del concert de Cap d'Any de Viena, que entre els valsos i les polques ha esdevingut un símbol de civilitat, europeisme, bon gust i bellesa. Uns altres menys acomiaden l'any corrent, en alguna de les nombroses curses de Sant Silvestre que s'organitzen arreu. I alguns pocs mirem de fer el traspàs de l'any a la muntanya.

El dia 1 de gener m'enfilo cap a un petit cim, al Prepirineu. Absolutament sol a la carretera, a la pista d'aproximació, al sender dins del bosc, camino en silenci en un dia magnífic. El bosc resta mut, amb la vegetació hivernant, protegint-se d'uns freds encara absents. Sense gaire esforç assoleixo el cim, abocat sobre la depressió de la Catalunya Central, amagada sota la boira.

Ganyipo escalfant-me gràcies al sol d'aquest hivern dolç. Deixo vagarejar els pensaments, recordant l'any que s'ha escolat, imaginant nous projectes pel que comença. Contemplo un pessebre bufó, fet amb paciència i devoció.

Hi resto durant més d'un parell d'hores, sense fer res, contemplant, gaudint, ompliment-me simplement de muntanya i natura. I somnio en poder continuar uns quants anys més així: a la muntanya.

Bon any a tots!