Ahir dissabte vaig poder fer una escapada al Pla de la Calma. Aquest cop volia conèixer una part que em mancava. A les vuit en punt soc al Figueró i em trobo amb el F., bon amic i especialista de la zona. L'itinerari previst surt del Figaró per anar cap a Vallcàrquera, Sant Cristòfol, Pla de la Batalla i Rocasentella. Seguim per les carenes d'en Bosc fins la Calma i com que fa molt bon dia ens arribem al Sull per retornar pel Bèllit i la carena de Fondrats fins Aiguafreda.
És un itinerari preciós, una mica llarg (8 h i 7 efectives de camí), amb una mica més de 1.000 metres de desnivell i una trentena de quilòmetres. El dia ha estat magnífic, amb un sol lluent, un tel de boira molt tènue a les fondalades i una escalforeta més pròpia del maig.
Encara que havia llegit tot el recorregut a la guia del Joan Cortijo del Montseny (de la que cada cop em reafirmo en que probablement ha estat la millor guia de Catalunya dels darrers 25 anys), dóna gust anar amb el F. Coneix i t'explica cada pedra, la història de cada masia, les llegendes i rondalles de cada tocom, no se li escapa cap camí, drecera o sendera. Així la visió del territori és ben diferent.
La Calma em té encisat. De pla no en té res, tot ell és airós, vagament aeri, amb vistes formidables del Canigó al Montsec, del Montengre al Garraf, del Turó de l'Home a Montserrat.
Caminar pels alzinars escarbotats pels senglars, per les formidables senderes oblidades de les carenes d'en Bosc, treure el nas a la barraca del Ramon i sentir l'explicació dels gravats de la roca, cercar la Sitja del Llop, anar pel bell mig dels prats de la Calma, entre brucs i ginebrons, tafanejar al Pou de Glaç de la Casa Nova del Bèllit, refer la gran fita del Sui, admirar la potència de masos com el Bèllit o l'Agustí.
Omplir-se d'espai, de sol, de vent, de natura. Conviure amb un paisatge acollidor alhora immens i grandiós. Per uns estona esdevenir feliç.
Llavors recordo un poema de mossén Pere Ribot. I com sempre, els poetes aconsegueixen transformar la saviesa en paraules.
L'aire del Montseny
He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Cada timba, cada greny,
misteris de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny.
(Pere Ribot)
P.S. L'amic F. em passa un enllaç (aquí) de l'exposició itinerant sobre la Lola de la Figuera, una noia d'una masia de la Calma que va tenir relacions amb els principals escriptors de l'època. Molt interessant per fer-se càrrec de com era la vida en aquest racó de món.
Entrades
2 comentaris:
Felicitats per una excursió tant bonica. Aquest recorregut no l'he fet, doncs pel cantó de Vallcàrquera i Sant Cristòfol he pujat cap al Tagamanent i d'allà cap a la Calma i el Sui.
Llàstima que set hores efectives ja em son massa, si no la repetiria jo.
I felicitats per poder comptar amb la companyia del teu amic F.(això no es paga amb calers). Agraïr-te i agraïr-li l'avís de la exposició, que no em perdré.
L'adreça de la web de la Lola (aquesta història poc coneguda del Montseny) és: www.lafiguera.net
Publica un comentari a l'entrada