Matinal a Montserrat

Aquest diumenge faig una ràpida i inesperada matinal a Montserrat. A quarts de dotze de la nit de dissabte em truca un company i decidim sortir a estirar les cames per la banda d'Agulles. A quarts de nou som a l'aparcament de Can Massana. El sol comença a aixecar-se sobre el mar. Les tonalitats són fosques, grises, blavoses. Pel GR i després per camí pugem fins a coll de Port, contemplant la tibada paret del Bisbe. Seguim per camí fins al coll de les Comes. Prenem un mos mentre contemplem com tres cabres voregen el Cilindre per una repisa inexistent, en un equilibri que desmenteix la llei de la gravetat i ens obsequien amb un ball de banyes retallades a l'horitzó. Inenarrable.

Pugem cap a la Miranda d'Ecos, amb una tibada de cadena atlètica. Contemplació de l'horitzó a quatre bandes. Ni gota de neu al Pirineu, des del Canigó al Turbó. Boires a les fondalades. Baix Llobregat trinxat. Sol d'hivern, però càlid. Contemplo la meravella d'aquest massís. Les arestes, els replecs, les parets, les agulles, els còdols conformen un món on el caos s'ordena. Colors grisos, vermellosos. Un món inextricable on la mirada reposa eternament, en un inútil intent de comprendre i aprehendre aquesta complexitat.

Retorn pel camí normal pel refugi i la Portella, molt social. Al coll de les Comes topem amb el J., que ha sortit a passejar amb unes noies. Una mica més endavant topada amb el Ch. Està preparant una sortida de la secció de jovent de la seva entitat per la setmana entrant, i com a vocal previsor vol tenir clar l'itinerari i no endur-se cap sorpresa. Al refugi nova topada amb la gent de Camp Base. Salutacions amb el M i petons amb l'A i el P. Breu xerradeta amical. Com es nota que no hi ha neu al Pirineu!

A quarts de dues som al cotxe. Un cop més he pogut acomplir amb el ritual de la visita anyal a Montserrat. Cal tornar-hi, sempre cal tornar a Montserrat. Ja ho va dir el Mestre,

"No era Montserrat natura viva
que s'espiritualitza en un moment;
era miracle antic i persistent,
crit de combat, bandera decisiva
i era història i futur conjuntament

Era la noble teoria blava
apuntalant les fites d'un camí,
i era la pedra que justificava
el meu orgull d'haver nascut aquí"

Josep Mª de SAGARRA - El Poema de Montserrat