8 de gener de 2007

100 anys de La Vall d'Aran de Soler i Santaló

Veig que s'ha escolat l'any 2006 finalment i ha passat sense pena ni glòria el fet que ara fa cent anys, en Juli Soler i Santalo (Barcelona, 1865-1914) va publicar el 1906 la seva guia La vall d'Aran, guia monogràfica de la comarca. Només, que jo sàpiga, el Museu Etnològic dera Val d'Aran ha muntat una exposició de fotografies, acompanyada d'una conferència d'en Josep Maria Sala.

Soler i Santaló va ser un dels pirineistes catalans més importants de la seva època. Gràcies a la seva posició econòmicament folgada es va poder dedicar plenament a l'exploració de les valls i cims pirinencs, i va ser un dels primers catalans que va es centrar a conèixer i recórrer a fons totes les valls pirinenques, especialment les aragoneses. La seva tasca va ser immensa, importantíssima per animar a la seva generació i a les posteriors a anar més enllà dels llocs coneguts i a endinsar-se definitivament per les muntanyes del Pirineu.

Arrel de les continues visites a la Vall d'Aran al llarg de més de deu anys, va publicar el 1906 una de les guies millors de tota la història de la bibliografia catalana de muntanya sobre aquella vall. Desprès de les guies de l'Artur Osona i quan les guies de Cèsar August Torras ja havien començat a veure la llum aquesta guia va significar pel seu rigor i mètode científic un pas de gegant. Per la seva altíssima qualitat, exhaustivitat i elaboració aquesta guia de Soler i Santaló ha restat dins de la història de les guies de muntanya catalanes com un referent únic.

La guia comença amb una introducció de prop de 100 planes on es recullen aspectes etnogràfics, històrics, geogràfics, folklòrics d'aquell territori que per si sol ja constitueix un completíssim treball sobre la Vall d'Aran que en alguns aspectes encara no ha estat superat. Seguidament al llarg de 101 itineraris l'autor fa pales el seu coneixement complet de la Vall, explicant les excursions i recorreguts més interessants amb uns itineraris molt minuciosos i descriptius, acompanyant les descripcions amb fotografies i gravats de notable interès. És una guia molt completa, de 400 planes, excel.lent, que després de 100 anys s'aguanta amb plena solvència.

Es va fer el 1933 una reedició per l'Albert Oliveres i Lluís Estasen, introbable, i una altra de Garsineu el 1998, de la que encara es pot trobar algun exemplar.

Serveixi aquest modest apunt com a recordatori d'un dels pirineistes més rellevants de casa nostra de tots els temps i d'una obra que va donar les lletres d'or a la bibliografia excursionista catalana.