5 de gener de 2007

Carta des del cim

Un dia d'aquests Nadals m'acosto a un cimet secundari. És una excursioneta molt tranquil·la, més aviat una passejada entre el bosc, esquivant els marges escarbotats pels senglars i escoltant el ressò del Picot llunyà. Al pic hi ha un bonic pessebre, fet amb cura i pulcritud. Hi ha també una capsa on s'hi guarda un llibre-registre.

Això dels llibres-registres dels cims és una tradició que s'ha anat perdent. La massificació de la muntanya ha portat que tothom s'hi veies amb cor d'escriure bajenades, i els pocs llibres que resten han perdut tot el seu interès i la seva significació. No és fàcil escriure res original i amb sentit dalt d'un cim, més enllà dels tòpics, però almenys si que es podia ressenyar l'ascensió, els companys i algun petit detall. De fet als cims principals ja no existeixen llibres de signatures amb cara i ulls. Només es possible trobar-ne a cims secundaris, on hi va poca gent. M'entretinc una estona llegint els darrers escrits i deixo la meva anotació.

Al costat del llibre, i dins la caixa que li fa de dipòsit, trobo un sobre nou, amb l'adreça i el segell. L'obro i dins hi ha una fitxa. Un excursionista de Girona ha deixat aquest sobre al cim, fa quatre dies, amb una cartolina on diu “company excursionista: a fi de donar fe de la meva estada en aquest cim et prego que enviïs aquesta tarja a casa meva, encetant així una tradició molt arrelada al nord d'Espanya”. Seguidament detallada la data, hora i comentaris de la seva ascensió i demana un comentari de la teva. Desconeixia aquest costum i l'he trobat simpàtic. No cal dir que ja he enviat per correu aquest sobre.


2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Jo coneixia aquest costum perquè cap a principi dels anys 70 es va estendre una mica, però més tard va desaparèixer a casa nostra. Havia sentit a dir que el País Basc encara hi havia gent que ho feia però no ho havia vist mai, quina gràcia !

Hauríem de fer una prova entre uns quants i veure quin percentatge torna,...

mària ha dit...

Penso que la raó de la degradació d'aquesta tradició és deguda a la massificació en els esports de muntanya que ha comportat una pèrdua del veritable esperit alpinista. Us passo un enllaç d'un text que he escrit sobre aquest tema... http://www.eblagestiodocumental.com/archivumMotxila.htm I si us animeu a reprendre la tradició ja ho fareu saber!. Bona lectura!