24 de gener de 2007

Caçadors

La setmana passada es va publicar un breu als diaris on es deia que en uns caçadors havien matat accidentalment a un jubilat que passejava prop de Tivisssa. La redacció era confosa i una mica esbiaixada, ja que semblava que el jubilat s'havia ficat al mig d'una batuda irresponsablement i havia comés alguna imprudència, mig excusant al caçador.


Aquest jubilat mort es deia Ismael Talarn, era excursionista, membre de la Uec de Tortosa, persona coneguda i molt apreciada. Bon caminador, era molt aficionat al Camí de Sant Jaume i sortia sovint sol a la muntanya. La commoció ha estat enorme.


Sense entrar a discutir la raó de ser de la caça en els temps actuals, reconeixent que com a tots els col·lectius hi ha gent curosa i d'altres irresponsables, em nego a acceptar aquests tipus d'accidents com quelcom fortuïts i inevitables.


Em penso que som molts els excursionistes que hem tingut incidents i ensurts amb els caçadors (opineu als comentaris). Jo mateix aquest dissabte vaig tenir una topada amb una colla de caçadors al Pla de la Calma, entre el Bellver i el Sui. Per la Calma hi havia excursionistes, jubilats, motoristes, famílies amb nens, ciclistes, gent amb cotxe, però a tocar de les pistes tota una colla col·locada en els llocs estratègics intentant aixecar algun senglar. La nostra ruta passava pel mig de la seva batuda i un caçador ens va convidar molt amablement a que marxéssim cap a una altra banda. És clar, mai no se sap, sempre poden haver-hi ensurts. Nosaltres vam seguir el nostre camí parlant amb veu molt alta i fent-nos notar i no va passar res, llevat d'alguna cara de caçador empipat. Malauradament altres cops he estat amenaçat, insultat i maltractat pels caçadors. També he topat amb caçadors amables, intel·ligents i respectuosos.


A la muntanya cada cop hi va més gent a fer activitats molt diverses. Tothom hi té cabuda i tothom ha de tenir el dret d'anar-hi. Tanmateix no totes les activitats són iguals. Si un ciclista o excursionista cauen, s'equivoquen o es perden, el problema és seu i no afecten als altres. Si un caçador s'equivoca pot provocar la mort (totalment involuntària, evidentment) d'un altre. La pràctica de la caça té un perill potencial mortal, molt superior a qualsevol de les altres activitats que es fan a la muntanya.


No entenc com a llocs plens de gent s'hi pugui caçar. A Collserola, el Montseny, Sant Llorenç o la Serra de l'Obac és massa fàcil ensopegar amb caçadors. Hi ha una certa sensació que amb els caçadors no s'hi pot fer res, que és un col. lectiu amb molta força. No sé quina ha de ser la solució pels caçadors i per la convivència de tots a la muntanya, però en qualsevol cas em nego a acceptar aquests accidents com a inevitables. Cap mort així s'hauria de repetir.


4 comentaris:

Lo Piolet ha dit...

Completament d’acord
Sense ànim de encetar cap polèmica. Sempre hi pensat el mateix. El pitjor del cas es que quan parles amb un caçador sempre et diu la mateixa resposta = (Això es un coto i nosaltres paguem diners per aquest dret )
Aquesta resposta no la hi entès mai (deu ser per principis). Sempre el poderoso don dinero que et dona passaport al que vulguis

xiruquero-kumbaia ha dit...

No ho sabia. Certament és un fet que commou.
Em permeto opinar que el cas dels caçadors que, en efecte, molts ens hem trobat en situacions gens tranqulitzadores, com ara la que esmentes de les batudes al senglar,forma part d'un context més general en la societat d'avui, en la que se suposa que tothom té "dret" a tot.
Aquí em permeto de discrepar amb el teu "tothom hi té cabuda i tothom ha de tenir el dret d'anar-hi", que entenc que requereix moltes matitzacions en relació al què s'hi va fer i amb el què s'hi va. Però això ens portaria a un debat més ampli.

tenzing ha dit...

Al País Valencià tampoc no ens lliurem d'aquesta xacra. El diumenge 29 de gener, un grup de famílies anavem a fer el sender SL-V 6 que es troba a Enguera i volta pel castell d'aquesta localitat. A poc de començar un cartell escrit a ma diu: "peligro armas de fuego". Fent cas omís a tan singular advertiment seguim la marxa fins a trobar una colla de tios vestits de camuflatge i amb escopetes que "amablement" ens recomanen no passar ja que hi ha una batuda de senglars. Sembla que tenen gent apostada en la pràctica totalitat del sender. Amb sorna diuen que si volem passar endavant, però que si ens foten algun tret, ja estavem advertits. Total que pensant en que portavem xiquets i xiquetes d'entre 3 i 12 anys no més ens queda girar cua i buscar una alternativa a allò que voliem fer. Es clar que la gent que caminem per la muntanya som els més febles dels que fem activitats en aquest medi. Podem ser depredats per cassadors, atropellats per quads o tots terrenys i no podem ni protestar perquè ells ja havíen advertit que passarien per ahí o dispararièn per allà

Gatsaule ha dit...

El problema és sobretot legal, penso, si a aquest impresentable assassí el tanquessin 10 anyets a Quatre Camins, probablementpassarien molts anys abans no hi tornés a haver un "incident" d'aquests. Si creuen tan superiors és perquè la llei encara els ampara.

Només cal veure com l'Administració ha introduit la cabra a Montserrat perquè la puguin caçar i tenir-los contents,....