Gavàs
Sovint quan anem a la muntanya ens aturem als pobles de les seves valls. Són inevitables els comentaris sobre les noves construccions, dels canvis estètics de les noves tendències arquitectòniques, de com es desfiguren els poblets per les noves promocions immobiliaries, dels pitafis que sovint es fan per voler recrear arquitectures d’altres temps. Com han de ser els pobles del Pirineu? Quines han de ser les directrius constructives? Quina és i ha de ser l’arquitectura pirinenca? Es poden fer les coses d’una manera diferent?
Hi ha gent que hi treballa seriosament. El proper dissabte 10 de maig, el Postgrau d'Ordenació del Territori i Arquitectura de Muntanya convoca el Seminari Internacional de Muntanya.
El Seminari pretèn conèixer i comparar els processos de transformació de les regions de muntanya similars a les nostres per tal de veure els camins seguits i enfocar prospectivament, des de la nostra capacitat social i institucional, el futur. També vol donar a conèixer experiències i exemples de gestió equilibrada dels territoris de muntanya des d'una perspectiva social, econòmica, ambiental i cultural.
Més info a: http://arquitecturamuntanya.blogspot.com/
Entrades
2 comentaris:
Entenc que les "fossilitzacions" del paisatge i del bo i millor que ens ha llegat la cultura i tradició arquitectòniques de Catalunya i, en un altre àmbit, del Pirineu en general no són econòmicament rendibles ni socialment ben vistes, però aquí i avui, contemplant aquesta senzilla i magnífica foto de Gavàs, defenso sense embuts el màxim respecte per aquests entorns bellíssims que han romàs fins als nostres dies.
No sé si ens ho hem de prendre com un deure "moral", com una manifestació més d'un egoisme col·lectiu ben entès o com un afer de política territorial pel qual cal vetllar... Possiblement tots aquests enfocaments són vàlids i, per què no, ens haurien de conduir inevitablement a uns postulats clarament conservacionistes.
Un tema molt interessant i important. Crec que hi ha dues coses a considerar: 1) els habitants dels pobles de muntanya no poden viure com abans i, per tant, no poden conservar els entorns rurals tal i com "idíl·licament" voldríem que fossin, necessiten unes condicions materials dignes(comunicacions, serveis, etc.), i 2) el turisme de segona residència és també una via perquè no es perdin molts nuclis amb una població cada dia més envellida o gairebé inexistent. Cal trobar un equilibri en tot això, però crec que no es pot ser radicalment conservacionista, perquè, si coneixeu una mica la realitat d'algun poble de muntanya, sabreu que això no és viable. Crec que és una qüestió de límits, tant pel que fa a la "quantitat" d'edificacions que hi hauria d'haver en un poble, com pel que fa a la "qualitat" d'aquestes edificacions, és a dir, cal vetllar que no es repeteixin molts dels desastres que s'han fet. Per això, la iniciativa que comentes en el post em sembla molt encertada, ja que pot contribuir crear una autèntica cultura arquitectònica, respectuosa amb el llegat del passat i alhora inscrita en el present de la millor manera possible, amb sensibilitat i racionalitat.
Jaume Ll.
Publica un comentari a l'entrada