La decadència de l'avet

Al sempre seductor Amics arbres – arbres amics llegeixo una entrada que parla de la decadència de l’avet. Un estudi recent detecta un envelliment i afebliment prematur dels boscos d’avets europeus. Sembla que la combinació de períodes de sequera, l’abandonament de la gestió dels boscos que provoca un excés d’arbres que entren en competència, ha provocat la presència de patògens, especialment patògens d’arrel, que afebleix els arbres. Els patògens i les plagues agafen el lloc de l’home en la gestió dels boscos. Els arbres més grans i vells, els pares que s’havien deixat com a referència, són els arbres més afectats, més que l’espècie en si.

És una noticia que omple de tristesa. L’experiència de caminar per un bosc d’avets és quelcom massa especial per oblidar. Les caminades per la Mata d’Anéu, pel Montseny, per valls del Pallars, creen en el caminant una impressió molt especial.

Tanmateix sempre tindrem els poetes per recordar la bellesa d'aquests arbres.

Gòtics semblant el faig, l’avet,

puja, segur, l’avet ombriu,

rígid de fulles, d’aire fred,

car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,

ben altrament, el faig somriu,

més joguinós que massa dret,

car és d’un gòtic renadiu.

L’avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

que, en les altures de Montseny,

del vent concerten les campanes.

Guerau de Liost