Festa de la Feec

Enguany la Festa de la Feec es va fer ahir dimecres, 5 de març, a les cotxeres del Palau Robert de Barcelona. El format era lleugerament diferent a d'altres ocasions. Les setmanes anteriors cada comité esportiu ja havia fet els repartiments de premis de la seva especialitat aprofitant alguna prova i van quedar per la Festa els premis institucionals o bé que no tenen cap comitè, com per exemple l'alpinisme. Aquesta nova formula va facilitar que l’acte fos més lleuger i dinàmic, malgrat que l’èxit de convocatòria va deixar la sala petita i una certa incomoditat per alguns assistents.

Es va iniciar amb un passis d’imatges de l’Oriol Baró de les vies recents obertes als Andes amb el Jordi Coromines, comentades en directe pel mateix Oriol, amb el reu ribagorçà tancat i un humor autèntic amb el que es va posar el públic a la butxaca.

Seguidament va començar el lliurament de premis i es fa difícil destacar-ne uns sobre els altres, ja que durant més d’un hora es van anar atorgant guardons: al millor esportista, ensenya d’or, mencions, premi vèrtex, activitats alpinístiques d’alt nivell, entitats que celebren l’aniversari, a tots aquells que han acomplert els 100 cims, a la trajectòria, a expedicions himalaienques...

Els noms del premiats i del públic assistent és impossible de ressumir. Daniel Pi i Tramunt, Fredi Parera, Feliu Izard, Silvia Vidal, Oriol Baró, Gerber Cucurell, Joan Ramon Segura, Albert Salvadó, etc, etc, etc, són alguns dels que van pujar a recollir un premi o guardó. Per la sala la gernació era immensa. L’Anglada parlava amb l’Oscar Cadiach i el Jordi Magrinya, el Xavi Pérez Gil la petava amb el Remi Brescó, l’Antonio García Picazo felicitava al Fredi, el Paquito Guillamon feia les seves bromes, el Sicart saludava educadament, el Jordi Mir se'l veia content,en Joan Garrigós estava exultant del paper fet als Mundials de Suïssa, el Xavi Arias està a punt de sortir cap a l'Everest per intentar de fer-ho sense oxigen i en menys de 24 hores, mentre el president de la FEEC, l'Anton Fontdevila mirava d'estar per tothom i en Josep Maria Peixó, l'alma mater de la FEEC, movia els fils. Un pica pica a la sortida va donar peu a múltiples converses i retrobaments i l'animació no dequeia.

L'acte em va donar impressió de calidesa i sinceritat. Més enllà de l'inevitable formalitat protocol·laria d'uns premis, tothom semblava animat i content. El moment dels esports de muntanya i de l'excursionisme a Catalunya és bo. Des de les competicions més punteres a les activitats d'alt nivell o el senderisme de bases és fa molta activitat, hi ha moviment i es mou molta gent. Això va endavant i en clara progressió.

Un cop més em va sobtar l'extraordinària capacitat d'integració del que abans en dèiem excursionisme. Que una Silvia Vidal o un Oriol Baró puguin seure al costat d'un Pi i Tramunt o Jordi Mir vol dir quelcom. Fan activitats totalment diferents, viuen en mons aparentment oposats, però sembla que hi ha un fil conductor subterrani que els aplegui. Potser això sigui el llegat de l'excursionisme.

La crònica