3 de març de 2008

La viuda del Eiger


Esperava amb expectació aquest llibre. L’editora de Desnivel, Beata Rozga, feia més de tres anys que hi anava al darrera. Havia anat demanat textos, relats breus, contes, a algunes de les plomes muntanyenques espanyoles de més renom per construir una mena d’antologia de literatura de muntanya dels nostres dies. Alguns autors es feien pregar, d’altres rebutjaven la proposta i d’altres que van enviar originals els van veure rebutjats. Finalment poc abans del Nadal del 2007 es publica el llibre, amb 12 textos, d’autors d’anomenada com Antxon Iturriza, Eduardo Martínez de Pison i el Ferran Latorre i l'Edu Sallent de casa nostra.

Balanç? Agredolç.

Per una banda a qui ens agrada la literatura hem d’estar contents de poder llegir textos de ficció de muntanya en llengua fàcil. Però per una altra constatar que el nivell general és massa justet, sense ambició ni el.laboració literària, sense voluntat de permanència, de construir un món literari. El conjunt és massa heterogeni, amb una disparitat de nivells massa evident. Inclòs s’hi ha colat algun text que no té res a veure amb el fil conductor, la muntanya. Alguns textos són antics, d’altres meres anotacions personals i intimes a les que se les ha rentat la cara per publicar. Alguns autors desconeixen les més elementals normes sobre literatura. D’altres ho intenten però no arriben.


Un cop més es constata com de difícil resulta la literatura de gènere. Molts s’hi veuen amb cor, però l’experiment té trampes i s’ha de tenir recursos per sortir-ne indemne. Tanmateix potser l’error està en llegir-ho com un llibre de literatura. Si ho llegim com un llibre de muntanya la lectura és còmode, agradable i passa ràpida. Però l’objectiu era fer un volum literari, i això permet constatar que llevat del David Torres el nivell dels nostres escriptors-alpinistes o muntanyencs està massa lluny de la literatura.