28 de març de 2008

Cap de la Boixassa



Diumenge de Pascua. Si ahir veiem nevar al Ferrús i el Cap Llitzet avui el dia al Moixeró és net i airejat. Amb el J.M.P prenem el café del matí mentre al costat els caramellaires es preparen per fer el recorregut pel poble. A l’Alt Berguedà la tradició de les caramelles encara és ben viva.

Avui la idea és fer el PR-C–125, que puja al Cap de la Boixassa, un cim modest i desconegut del Moixeró, fent un circuit pels Empedrats i refugi de Sant Jordi i descens per l'esquena sud de la Boixassa, encara que nosaltres ho farem a l'inrevés. És una volta curta, d’unes 4 hores, amb un itinerari molt variat i bones vistes a la vall del Bastareny amb un fort contrast de paisatge i vegetació.

Deixem el cotxe al costat de l’Hostalet, a la pista de la Dou. Cal Cerdanyola està en reformes per esdevenir una nova casa de colònies. Només sortir el vent que no ens deixarà fins el cim ens comença a castigar. El camí està molt ben marcat i no presenta dubtes. La pujada és sostinguda, primer per dins un bosc i després entre boixos, molts boixos. Aquest vessant és molt sec, dur a l'estiu, l'aigua s'escola per arreu.

Les vistes van creixent i la panoràmica es va profunditzant. El Pedraforca es fa omnipresent. Ensija clou la mirada cap al sud. L’arribada al cim és molt empipadora pel vent. La ventada empeny amb força i cal anar amb compte. Només hi podem restar uns minuts, ja que el fred ens escup. Del nord la barrufa salta fins a mitja Cerdanya. El temps deu ser complicat al Pimorent. Descendim cap a la banda est, i allí, sota el coll de Galligans, a un prat enmig del bosc, podem aturar-nos a ganyipar uns minuts. La pau és total. El sol llueix immaculat. La bellesa ens embolcalla.


Ens arribem fins el refugi Sant Jordi. Hi estem més d’una hora garlant amb el guarda, el Toni Bosque. El refugi ha passat per una situació delicada, per problemes amb la propietat, però sembla que ara està tot més tranquil i finalment aquest estiu començaran les obres que portaran l’aigua, els lavabos i les dutxes al refugi, i el milloraran notablement. Tant de bo sigui així.


Fa poques setmanes han estassat el camí fins la casa d’Escriu i baixem per allí. El lloc és deliciós, amb un bosc esplèndid. Fent una mica el boig creuem el riu i empalmem amb el camí dels Empedrats. La contrada és salvatge, espectacular. L'aigua baixa juganera per l'engorjat, cal creuar el riu a gual, els espadats amaguen el sol. Una meravella al costat de casa tan poc valorada. Finalment a les dues del migdia tornem al costat del cotxe.


Ha estat una volta preciosa. Una bona celebració de Pascua. Anem a menjar la mona. Si esteu per l'Alt Berguedà i voleu fer una caminada variada i completa segur que aquesta ruta serà una sorpresa per a molts. Per la nit el temps s'embolicarà i caurà una bona nevada. Ara que la temporada s'acaba!