Amb consternació m'assabento de la mort de Michel Guérin, l'editor francès de llibres de muntanya. Sembla ser que el passat 24 d'octubre va patir un atac de cor fulminant a una terrassa de Chamonix quan prenia un cafè el dia del seu 55è aniversari.
Altres cop n'he parlat en aquest bloc. Guérin ha estat l'editor de llibres de muntanya més important, valent i creatiu d'aquests 25 darrers anys. El 1995 funda la seva editorial i el primer llibre suposa un sacsejament en el món de llibres de muntanya. Llibres densos, de portades d'un vermell intens, amb la recuperació de moltes imatges d'enorme valor documental. En el seu catàleg i en els seus llibres és notava la seva fascinació pels grans alpinistes, per aquestes vides excepcionals que ell intentava atrapar en les planes d'un llibre. Les seves reedicions de Terrany, Lachenal o Bonatti han estat històriques. Després es va atrevir per apostar per l'edició de noves formules literàries en la literatura de muntanya, trobant alguns autors i textos de vàlua. Ha estat un editor intel·ligent, atrevit, exigent i escrupolós, que ha renovat totalment el món de l'edició del llibre de muntanya europeu fins el punt que els seus característics llibres de coberta vermella han esdevingut una referència, una mica com els Ferraris en el món de l'automoció. Sembla que pel moment l'editorial continuarà, publicant els dos llibres que estaven preparant, unes biografies d'Emile Allais i de Patrick Berhault. Més enllà ja es veurà.
Els que estimem el món del llibre de muntanya estem de dol. Quan mor un editor les millors llàgrimes són aquelles que es volen eixugar en la lectura dels seus llibres. Aquest vespre enllestiré el darrer llibre de Guérin que vaig comprar el darrer estiu.
1 comentaris:
No en sabia res i no és una bona notícia pel món de l'edició.
Publica un comentari a l'entrada