20 de novembre de 2007

Caminicidi II

He fet alguna recerca sobre el Caminicidi que esmentava aquí. El pare de la idea i executor material ha estat en Joan Tintó, un avianès de 57 anys que des de fa uns anys es dedica a recuperar vells camins. Ell mateix va recuperar un antic camí pels Tossals al Capolat i aquest que vol enllaçar Bagà amb Vallcebre està subvencionat pel Consell Comarcal del Berguedà. Ara està embrancat en un nou camí, el que uneix el Berguedà amb la Cerdanya pel coll del Pendís, cometent un nou caminicidi. Amb un company, una petita retroexcavadora i una desbrossadora i serres neteja el camí i el marquen amb un senyal quadrat de color groc. Està entusiasmat amb la seva feina i afirma que els camins s’han de fer tal com ell els deixa i de cap altra manera. Amén. Però no tots hi estem d’acord. Alguns creiem que això que fa serveix més aviat per trinxar el paisatge i la natura que per consolidar camins.

Aprofito per donar noticia d’alguns camins arranjats darrerament al Berguedà:

  • PR-C 128 i les variants pels cingles de Vallcebre. També s’hi ha posat una taula d’orientació

  • PR-C73 de la volta pel Solei de Queralt

  • PR-C 129 de l'Olla de Sant Julià de Cerdanyola, on també s'hi ha posat una taula d'orientació

  • PR-C 79 a la Gallina Pelada

  • PR-C 127 del Pedraforca, que li dóna la volta

  • PR-C 147 a Vilada

  • GR4, també a Vilada, on s'ha arranjat un tram afectat per una pedrera i que s'ha tornat a espatllar.

  • SL de Queralt repassats

  • SL de Gisglareny repassats

  • Camí de Fumanya a Ensija per la font dels Coms

  • Recuperat el camí de Vallcebre a la Foradada

  • Inauguració del camí de la Serra prop de Bagà


En el mateix sentit val la pena esmentar que s’estan preparant la senyalització d’alguns camins al voltant de la Nou del Berguedà.

Fora de la comarca seria injust oblidar la feina que s'està fent a la Cerdanya recuperant i marcant camins, especialment els d’unió entre els pobles de la banda de la solana. Gràcies per la informació, Gatsaule.


2 comentaris:

Rafel ha dit...

La recuperació de camins és una tasca difícil. La difícil mecanització, l'estat en que es trobe, i que sovint ni es troben, ho fa molt feixuc. Sovint els traçats són reinventats i no coincideixen amb l'original. Una bona eina per "descobrir" el traçat d'un camí perdut és el cadastre sobre ortofoto (a la web del cadastre). Tots els camins o senderons van ser límits de polígons o parcel·les. Sobre l'orto et situes molt bé. Una altra cosa és la fenyada per recuperar-los. La maquina ho trenca tot i a mà, com no ho facin amazigs que encara treballen a ple sol...

enric faura ha dit...

Certament la recuperació de camins és difícil, però el que no hauria de passar mai és destruir la natura i el medi salvatgement. Hi ha possibles intervencions molt menys agressives.