22 de novembre de 2007

Alpine Club. 150 anys d’alpinisme


El 2007 se celebra els 150 anys de la fundació de l’Alpin Club anglès, la primera entitat de muntanya del món. Per alguns és una data important i diuen que marca el naixement de l’alpinisme. Potser no és del tot correcte, ja que existien algunes activitats i ascensions prèvies. En tot cas l’Alpine Club va ser fonamental pel descobriment dels Alps i per donar les lletres de noblesa a l’alpinisme.

Més que la brillant història de l’Alpine Club m’interessa més la seva realitat actual. Aquestes són algunes de les notes:

- Fundat el 1857 ha estat el model de molts altres clubs de muntanya i alpinisme d’arreu del món. Tots poc o molt s’hi han enmirallat.

- Sempre ha optat clarament per l’alpinisme esportiu front el científic.

- Ha estat i és hiperselectiu. Ara només té uns 900 socis i uns 150 aspirants. Fins el 1975 no va admetre dones. Els criteris socials i d’exigència alpina són fonamentals per ser acceptat. El seu president actual és Stephen Venables. Per accedir-hi s’exigeix una llista d’un mínim de 20 ascensions als Alps o a diferents massisos del món. Durant 5 anys els candidats tenen la categoria d’aspirants fins que poden esdevenir socis de ple dret.

- El 1863 crea la seva revista Alpine Journal, que des de llavors no s’ha deixat de publicar, i es considera una de les millors publicacions en el seu gènere del món. Front al sentiment, lirisme i romanticisme continental els britànics han practicat sempre un estil d’escriptura sobri i sec.

- Més enllà dels Alps aviat va mirar a l’Himalàia i l’ascensió a l’Everest es va convertir en una qüestió nacional.

- Així com en el segle XIX van marcar la història de l’alpinisme als Alps en el segle XX han marcat la història de l’Himalaisme als Alps.

- En la segona meitat del segle XX renoven l’estil de l’alpinisme, juntament amb alguns països de l’Est. Conceptes com estil pur, pocs mitjans, netedat, tècnica alpina té un origen britànic. Ho va dir Alex MacIntyre “la paret era l’ambició, l’estil és l’obsesió”. Escalada amb economia de mitjans, equipament lleuger i rebuig a deixar res a la muntanya

- La seu de l’Alpine Club està a Londres, a Charlotte Road, on té una biblioteca de més de 250.000 títols. Funciona majoritàriament gràcies al voluntariat.

- Actualment hi ha uns 340 clubs de muntanya a la Gran Bretanya, associats al British Mountaineering Council, que és una mena de federació d’esports de muntanya. El BMC té uns 64.000 socis.

- Segons una enquesta del 2000 entre els membres del BMC el 97 % dels seus membres practiquen l’excursionisme a l’estiu i un 84 % l’escalada de paret o mur. L’alpinisme té un 54 % de practicants i va a la baixa. Com a tota Europa escalada esportiva en alça i alpinisme en baixa.

- Sembla que el lligam entre els joves i la tradició és ferm. Hi ha un bon relleu generacional i un continuïtat entre els joves i els veterans.

- Es majoritàriament masculí, només un 18 % de socis del BMC són dones.

- A casa nostra hi ha relacions amb ells. Chris Bonnington té una casa per aquí, escala regularment amb escaladors catalans (aquest darrer cap de setmana s’ha fet una paella i escalades pels Ports amb un selecte grupet d’escaladors d’aquí) i coneix perfectament totes les zones d’escalada de casa nostra, on hi ve un mínim d’un parell de cops a l’any i fa d’ambaixador de Catalunya a la Gran Bretanya.


2 comentaris:

David ha dit...

Una idea de club molt allunyada de la meva, i suposo que la de molt´s. Aixó de ser tan selectius, i posar tantes trabes, sembla tot una mica "snob", una collonada sectària...tot plegat em fa riure.
Per cert, que ara un ja no sap si és excursionista, alpinista, senderista....jo prefereixo ser "muntanyero" de tota la vida.

enric faura ha dit...

David, ha d'existir de tot. Entitats selectives i d'altres populars. Hi ha lloc per a tots i tothom, i cadascú té la seva funció.