2 de maig de 2007

Un atac de banyes

Finalment s'ha fet públic quelcom que corria per l'ambient des de feia molt de temps. Quan Reinhold Messner va fer la sud del Nanga Parbat amb el seu germà i aquest va desaparèixer en el descens pel vessant oposat arrossegat per una allau es va crear una gran polèmica. Moltes veus, inclòs de la mateixa expedició, van acusar Messner de no haver fet cim, d'haver actuat amb imprudència i temeritat provocant la mort del seu germà. Venien a dir que gairebé tot era un muntatge per aconseguir més fama. Un company d'expedició, Max von Kienlin, va escriure i publicar un llibre on deia que Messner, encegat per l'ambició, el desig de fama i reconeixement, la megalomania, va abandonar al germà i aquest va morir en un lloc i de manera diferent a les afirmacions de Reinhold.

Això ha generat una controvèrsia que ha durat anys i anys. Messner ho ha negat sempre. Finalment fa poc es van descobrir unes restes humanes que a partir de proves d'Adn es van poder identificar com les de Günther Messner, donant tota la raó a Reinhold. Aquest, després d'un procés als tribunals, ha aconseguit la retirada judicial del llibre del tal Kienlin, restablint la veritat.

Al final tot tenia una explicació molt més senzilla. A la tornada de l'expedició Reinhold Messner li va robar la dona al Kienlin, i inclòs es va casar amb ella, Úrsula Demeter. El seu ex-marit, rabiós i cornut, es va dedicar a perseguir a Messner, inventant i propagant tota aquesta història.


Al final un simple i vulgar atac de banyes és l'explicació de tot plegat. Quanta misèria humana!


2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

El sexe és un dels motors del món, i les banyes els danys col·laterals !!

Res de misèria, som les persones.

Anònim ha dit...

Gatsaule, t'ha sortit una frase immortal! Tens raó, les perones tenim grandeses i misèries i potser cal acceptar-ho amb més normalitat.