Everest sense oxígen

Tal dia com avui de 1978 Reinhold Messner i Peter Habeler aconseguien la primera ascensió absoluta sense oxigen a l'Everest. Va ser una ascensió importantíssima, històrica. Messner, en contra de l’opinió de molts metges i científics, va demostrar que l'home podia sobreviure a l’anomenada zona de la mort sense ajudes artificials.

Alhora de refutar una teoria científica poc fonamentada amb la seva experiència, va portar a la pràctica la seva filosofia d’ascensions netes, amb ajuda tècnica mínima. Va obrir nous camins de futur a l'alpinisme, va marcar una nova ètica i va demostrar que l’ésser humà sempre pot forçar els seus límits. Messner, un cop més, va fer palès que allò decisiu en situacions límits és la força interior, mental, no la tècnica. Everest by fair means.

De llavors ençà l'himalaisme ha seguit camins divergents. Les expedicions comercials han crescut com a bolets, amb l’ús indiscriminat de l’oxigen enllaunat i tota mena d’ajudes externes que prostitueixen la relació de l'alpinista amb la muntanya. La mercantilització de l’alta muntanya en alguns indrets és una realitat indefugible.

En paral.lel s’ha anat consolidant una ètica himalaienca estricta, una ètica que sap diferenciar clarament el valor d’una ascensió amb o sense oxigen, amb estil alpí o pesat, neta o no.

Ara que l’Agència Mundial Antidopatge ha declarat formalment que l’utilització d’oxigen és dopatge, és oportú recordar en el seu aniversari aquella ascensió sensacional. Res canviarà en el món de l’alpinisme d’alçada. El debat és i serà viu, sense arribar a cap solució o consens. Continuaran els abusos als vuit mils alhora que les ascensions impecables d’una petita elit i entremig hi haurà molts matisos, estils d’ascensions i opcions diferenciades. És molt difícil jutjar. L’alpinisme és essencialment una aventura i un compromís personal, no social.

En tot cas és de justícia recordar que Messner, polèmic però visionari, fa 29 anys que va marcar un nou camí per a qui el vulgui seguir.